Memòria zero a Cap del Ras 210m. 6a/Ae. La Noguera.
Muralla de Cap del Ras per on transcorre la nostra via.Aquest hivern no acabo d'ensopegar la méteo, per sort dissabte passat (18-03-2017) tenim anticicló, amb el que decidim d'anar a Àger amb el Joan i el Toni a fer la Memòria Zero, de les últimes vies obertes a la zona i que pinta prou be; finalment el Toni no pot acompanyar-nos; matinem per fer via cap a Àger tots dos. Posem "benzina" al Bar Esport de Bellcaire on ens adonem que no anem pas massa d'hora, és ple de companys i amics: Juan Carlos, Josep ( Visa), Ricard ( Mataró) Joan Pera i Josep M. Mallofré...i els que no recordo el nom, Sembla un aplec. Carretera i manta ben tipets, driblem Balaguer per agafar la carretera del Port d'Àger i ja al poble trencar a l'esquerra cap al Coll d'Àger; abans del coll pista a la dreta cap al Santuari de Colobó, que deixem a la dreta per continuar la pista direcció la Font Freda. Aparquem a la vertical de la via, just passar una torrentera. Primera tirada, tècnica i alhora atlètica !Aproximació costeruda i prou coneguda, perquè serà que cada cop la trobo pesada? fins al sòcol al que ens haurem d'enfilar. Grimpadeta i flanqueig cap a l'esquerra resseguint la base de la paret, passem l'inici de l'Alkhaid i al sortir del bosquet trobem una reunió de burins de la Reyes del Mambo, ja hi som ! Canvi de samarreta, sempre arribo xop als peus de via, i triem qui comença, jo ! vaja que li dic al Joan que començo, que ja em coneixeu i a ell tan li fa. Primera reunió.Aprofito un burí de la via veïna i pujo recta a buscar el primer i lluent bolt, bona roca fins ara, però mes amunt ja ens trobem amb peus dubtosos, per sort avui és ben seca la paret. Som sota el desplom i ens cal flanquejar fins el seu extrem on te el punt feble; passos ben curiosos on aprofites els esperons del sostre per progressar. El muret d'Ae jo hi vaig posar un estrep, el Joan amb un A-0 en va tenir prou. Bones preses, però tira enrrera i et fa bufar, espectacular flanqueig per sobre el llabi del sostre a buscar un bolt a partir del que ja enfilem recta amunt, amb algun pas més potent abans de xapar el darrer bolt. Un curt flanqueig ascendet a dreta hi sóc a la reuió en una petita lleixa no massa còmoda, sobretot si es va tres ( la resta de reunions totes molt còmodes.) El Joan a peu de via, disposat a començar, des de la primera reunió.Després d'un aeri flanqueig toca anar dret amunt.Segona tirada, l'inci el tram més delicat i exposat de , potser, tota la via.A la ressenya dels autors indica que a l'inici de la segona tirada hi ha un pitó, ara no hi és...i la roca és delicada i de preses petites, dubtem de si és recta amunt de la reunió, però ho veïem molt forçat i finalment el Joan va per l'esquerra, on hi ha una petita fissura on pot encabir-hi un Àlien primer i mes amunt un petit Tascó. Ara cal anar a la dreta per trobar millor roca, però molt vertical. a l'alçada d'un pitó, que es veu de la reunió estant ens decantem a l'esquerra per seguir una fissura que obliqüa a l'esquerra, anirem trobant algun pont de roca i pitó. Un ressalt curt però desplomat sembla barrar el pas, però la presa hi és agraïda i no sense fer una bona tibada, es deixa pujar. Llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar sota un desplom amb bona presa, a dalt el Joan, a baix jo just a sota.Reunió tranquila la segona, amb menys aire, ara segons la ressenya toca una tirada senzilla d'uns 25 metres amb tan sols dues assegurances. Tercera tirada, flanqueig ascendent resseguint una fissura.El Joan començant la fissura i sota el flanqueig.Em torna a tocar, comença tranquil fins a trobar un bolt, aleshores cal anar pujant en diedre- bavaresa aprofitant el llabi superior i els peus a la placa, no és difícil, però t'hi has de fixar; la fissura ens permet posar algun Àlien de moral. Arribant sota un desplom que ens torna a barrar el pas, fem un flanqueig a la dreta, aquí trobem l'altra assegurança d'aquesta tirada. El flanqueig agraït, amb bones mans i peus en adherència. Roca Vilanovina al començament de la quarta...
