Solstici d'estiu
DIUMENGE,18 DE JUNYAquesta setmana he quedat amb el Juan Carles per fugir d’aquestes calorades que fa , cal cercar una paret amb clara orientació Nord i la proposta que em fa , reuneix les condicions. Anirem al Pedraforca i més concretament a la via Solstici d’estiu al Pollegó Inferior.Arriba el diumenge i estic fet pols, l’edat no perdona !!, ahir vaig estar pintant i per la nit un sopar amb amics, que m’han deixat xafat, però l’escalada és l’escalada i com deia el meu pare, - si ets bo per anar de festa per la nit, també ets bo per llevar-te i anar a escalar, (bé, ell ho adaptava i deia per anar a treballar). Je, je, ha plogut molt des de les hores.A les set ens trobem a Monistrol i anem directes al Rosal on fem la parada d’avituallament. I d’allà ja amb la panxa plena directes al Pedraforca.No recordo haver vist mai tans cotxes aparcats a la zona,- no hi ha un boci d’aparcament des del mirador fins passat el cable del refugi, ufff!!.Primer passem per saludar al Jordi i en prenem camí de la tartera, avui estrenaré el camí que han obert per pujar i baixar més fàcilment la tartera.A les onze estem a peu de via, ben suats, hem trigat poc més d’una hora per arribar-hi.Ens repartim les tirades i li toca començar al Juan Carlos , una tirada punyetera amb un passatge dur a la meitat que hem solucionat amb un pedal.La segona em toca a mi, aquesta està més protegida i amb parell de camelots que he posat per més seguretat s’ha deixat fer bé. Hi ha un tram a mitja tirada , per fer un canvi de fissura que ens ha fet suar.La tercera, és més còmoda, tan sols hi ha una placa a mitja tirada que és molt difícil però que amb estreps no presenta cap problema. En aquesta tirada ens ha atrapat una cordada que porta una marxa infernal i aprofitant que les properes tirades són de navegació els deixem passar , (nosaltres hem fet la reunió quatre i ells han empalmat dues tirades seguides)La quarta tirada tan sols he trobat un pitó de progressió, més que res ha anat bé per saber que portàvem la direcció correcte, (hi ha cordades que s’han perdut en aquesta tirada).La cinquena li toca al Juan Carlos i arriba a la reunió quan encara hi ha un membre de l’altre cordada. Mentrestant, el primer de l’altra cordada s’ha cruspit la tirada forta, completament en lliure.Quan arribo a la reunió li cedeixo els honors de patir aquesta tirada al Juan Carlos, en d’altres circumstanciés ho intentaria, però el cansament fa estralls i si mi poso , segur que sortim de nit. He fet aquesta tirada amb més pena que gloria, però he aconseguit fer-la. La gent surt desencordada d’aquí fins el cim , però són 60 metres de tercer grau on no cal jugar-se-la i seguim encordats fins la fita de cim, ara tan sols resta baixar.Fem la baixada pels ràpels que en porten a l’enforcadura. Jo recordava dos ràpels ,però n’hi ha tres que et deixen a la tartera. Ara tan sols resta agafar el camí de baixada i poc a poc arribar al refugi i d’aquí al cotxe.JOSEP ESTRUCH
