*** Punxadits (125m, 6a), Roca Maura, l’Estartit
Dijous, 12 d’abril de 2018 Decididament a aquesta via li ha caigut bé el pas del temps, és el tercer cop que l’escalo i el que n’he sortit amb més bones sensacions. Recordo la primera ascensió, en el sentit literal del terme, tot just sortida del forn vaig servir de conillet d’índies per contrastar equipament i traçat, escalava ben atenta a cada pas temptejant un terreny encara tendre, però seduïda per una roca de tacte inaudit i formes submarines.A dia d’avui ha desaparegut bona part de la vegetació i rocs incerts que entorpien el bon fer de l’escalada que ara es revela fluïda, acoblant-se amb naturalitat al camí que dicta la paret.Roca Maura de lluny desplega una fingida supèrbia que ja no m’enganya, tot i així el seu perfil altiu no cedeix amb docilitat i cal fermesa per entomar els paranys que la seva verticalitat imposa.Aquesta tarda no tenia gens clar si la pluja ens donaria treva, però necessitava escalar amb olor de mar i confiava en la noblesa del vigia de les Medes. Em venia de gust resseguir la línia senzilla i franca de la Punxadits i m’ha sorprès en positiu, no la recordava tan bonica. Quatre tirades d’allò més diferent entre elles, però que es complementen tal qual conjunts equivalents. Els elements que les defineixen són d’una simplicitat admirable: diedre, placa, cova i desplom. En comú l’originalitat d’una roca que esdevé senya d’identitat de la via i que tan aviat mossega els dits sense compassió com s’ondula en relleus corbats de fons marí.Del corall al nacre, el tacte convertit en mitja per destriar aquest singular llenguatge que desvetlla l’encaix amb la paret. Primavera blava que ens regala tardes de singular harmonia!