Via catalana + tornasol
DIUMENGE, 10 DE JUNYNova setmana de negociació amb la meteo.... je je és un dir perquè vagi on vagi acabo mullat.Aquest setmana amb en Pere optem per tornar a baixar als Ports, primer perquè l’Angel està per la zona passant un dies i segon perquè sembla que serà la millor opció segons la meteo.Aquesta vegada volem aprofitar el temps i per guanyar temps al rellotge anem directament a la zona d’escalada on hem quedat amb l’Angel i els seus companys.De feta les deu , ja estem escalant. Ens hem decidit per les Gronses on encara ens queda feina a fer. Allà ens repartim en tres cordades i nosaltres ens decantem per la via Catalana, un itinerari equipat molt proper a la darrera via que vàrem fer l’ultima vegada en visitar els Ports. (via retorno a la inquisició).La via, sense complicacions i sense aspiracions a aportar res de nou, una via de consum, assegurada i fàcil, tan sols hi ha una tirada on cal controlar un xic , la resta un passeig.De baixada un patit ràpel fins un collet i caminant per la carena fins la gronsa central on farem el descens normal.Hem acabat relativament aviat i encara ens queden ganes de fer metres, aleshores ens decidim per una altre via de les pendents, la via Tornasol.Aquesta via via esta situada a la gronsa central i comença al mateix lloc que la via 27 i més que també vàrem fer en la darrera visita.La primera tirada és fàcil i nosaltres decidim saltar-nos la reunió i fer dues tirades en una, més que res perquè comencem a sentir trons no gaire lluny i tenim por de tornar a mullar-nos.La segona, veiem un parabolt per sobre nostre i recordem que l’Angel ens ha dit que ha trobat un passatge força difícil aquí, però mirant possibles opcions veiem la continuació més factible fent un flanqueig a l’esquerra per entrar a una canal on hi ha un arbre amb una baga, (anem per bon camí i ens estalviem el passatge compromès).La tercera segueix la canal per petites terrasses amb els seus corresponents ressalts però fàcils de gestionar.La quarta tirada és , la tirada, de la via, i cada vegada sentim els trons més propers, el Pere que li ha tocat treballar-la la solventa amb rapidesa i jo surto esperitat darrera, sembla que la cosa es complica i encara queda una tirada.La darrera tirada va per una canal i penso que si comença a caure aigua no sé per on sortirem, però sorpresa quan surto a la carena , tota la turmenta es desvia vers el nord i ens deixa tranquils. Tant patiment per res, però com que venia de l’altra vessant no veiem la direcció i ja ens veiem mullats com a peixos una nova vegada.Amb tanta pressió ens plantem al pàrquing a les tres , encara tenim temps de més metres, però ja en tenim prou de temptar a la sort. S’imposa anar a Horta per fer una bona cervesa amb els companys.J. ESTRUCH
