Agulla de la Bandereta, via Cerdà-Riera

13.07.18  A la nostra recerca de les cares ombrejades de Montserrat, en Pau em proposa d’anar a la muralla oest d’Agulles a fer la via Cerdà-Riera a la Bandereta, agulla rebatejada com Ven-Suri-Ven (la “Vensu” pels amics) en honor als seus primers conqueridors: Ventura, Surinyach i Vendrell.La muralla oest d’Agulles des del coll de Can MaçanaAquesta prestigiosa via, de 140 m de recorregut i oberta per Jaume Cerdà i Jordi Riera l’any 1958, és una clàssica entre les clàssiques que ressegueix una evident fissura que ratlla l’abrupta muralla en una diagonal esglaonada, rematada per una impressionant i vertical xemeneia farcida de grans arbres.Ressenya de la via Cerdà-RieraDes de Can Maçana, on deixem el cotxe, prenem la pista de coll de Guirló des d’on aviat tenim vistes a  contrallum de la muralla d’Agulles. Amb la mirada resseguim el recorregut de la via, cosa que em porta molts records perquè aquí ja m’hi van portar a l’any 1984…i ja aleshores la vaig trobar molt dificil i exigent. Malgrat el temps transcorregut, la recordo en tota la seva intregritat, sobretot la xemeneia final…glup!Camí del coll de GuirlóRecorregut de la viaAl peu de la via estant, no puc evitar que el cor se m’acceleri i estic tan aclaparada que ni tan sols m’atreveixo a fer el primer llarg, així que en Pau comença la via tot enfilant-se per un vertical diedre, totalment desequipat, mentre em mostra un forat on abans es clavava un pitó. Cap a la meitat del diedre només hi pot posar un trist friend en una fissureta.Inici de la viaQuan em toca a mi, després de pujar pel diedre arribo a una rampa ascendent prou ample perquè hi arrelin alguns petits arbres, al darrer dels quals hi ha la primera reunió.Arribant a la primera reunióLa primera reunióInici del segon llargEl segon llarg està qualificat de V/V+ mantingut i és com un retorn al passat: només hi ha alguns pitons rovellats, un parell de burins on s’hi han de posar plaquetes recuperables i el tronc d’una sabineta. En Pau mira de protegir més la tirada posant tota mena d’artefactes, com friends i tricams, a cor que vols.Progressant pel dificultós segon llargArribant a la segona reunióPer l’estil de la tirada, en constant diagonal ascendent a l’esquerra, en Pau no s’atreveix a tibar massa de la corda que m’assegura per tal de no desestabilitzar-me, i per això em noto una mica massa “lliure” i amb por de pendular si caic. Però el millor estava per venir.La segona reunióAixí arribo a la segona reunió penjada de la placa protegida pels primers parabolts amb xapa que veiem a la via. Aquí només podem posar els peus sobre una petita repiseta que, a més, hem de compartir amb una cordada de tres berguedans que pugen lleugers com el vent.Veient el panorama, en Pau surt disparat a afrontar el tercer llarg, el més dificil de la via. Flanqueja cap a l’esquerra uns metres i es fica en un vertical diedre protegit per uns quants claus rovellats. Si es fa en lliure, aquest diedre està qualificat de 6a, per tant preveient les meves dificultats futures, en Pau s’afanya a deixar-me un parell de tricams. Quan em toca extreure el primer dels tricams, que no vol sortir del seu cau, i veient el reguitzell de pitons que tinc damunt em ve a la memòria la feinada que representava el haver de desclavar-los… quin gran invent les expansions amb xapa… i com es troben a faltar quan no hi són!Arribant exhausta a la tercera reunióAl final sort tinc que el primer de la cordada que ve darrera nostre s’ofereix a treure’l, cosa que aconsegueix en un tres i no res… tot un professional! La resta de la tirada jo la supero amb els estreps… tal i com la vaig fer fa més de 30 anys enrera. Impressionada per l’ambient de la via, arribo a la tercera reunió… però el pitjor encara havia d’arribar.La tercera reunió també es fa damunt una repiseta al peu de la temuda xemeneia. Aquí també hem de compartir-la amb els membres de la cordada que ens persegueix, per això un cop més en Pau surt tan veloç cap a la...

Mirador agulla de colobor: cadenes posades

 Un nou projecte, equipar la pujada a l'agulla de Colobor, un mirador excepcional. Avui ens ho hem passat bestial muntant les cadenes que han de permetre pujar còmodament...

La imponent primera agulla de santa anna

Hi ha agulles que imposen. La Primera agulla de Santa Anna és una d'aquestes. Feia temps que me la mirava i remirava. Està ple de vies d'esportiva però no arriben al cim i...

Massa clàssica montserratina: agulla de l'arbret

L'Aresta Bruc a l'agulla de l'Arbret ha estat la gran clàssica de la zona d'Agulles. Algú farà més de 10 anys ja em va dir que era la millor aresta bruc de Montserrat. Avui...

Via normal a L' Agulla del Vidre. Sot del Torn

Després de fer un intent a la Cinglera del Follo i no poder baixar en Rapel a causa del desbroçament que han malmes el bosc i l'accés a la instal·lació. Fem un pla B i...

Via Barrio sesamo a l, Agulla del Aritjol

Quin viote més contundent. Hem vibrat com posesos.La via l, hem trobat molt difícil, però a la vegada elegant i obligada. Te moltíssim ambient, sobre bona roca. Una...

NU DO: Pioneros de Montserrat. Agulla de l'Ànec

Miquel Àngel produccions ens ha sorprès amb una mega producció. Una passada. Ha agafat el so del nodo de l'any de la picassó i hi ha posat imatges actuals. Relaxeu-vos i...

ABELLA DE LA CONCA Agulla Ajaguda, via del Pere

 Aprofitant l'últim dia abans de la confinació del cap de setmana, decidim fer una via del Joan Asin, a la Agulla Ajaguda.L'aproximació és molt còmoda, abans d'arribar...

PIC DE LA BANDERETA (231,3 m)

CIM: Pic de la Bandereta (231,3 m)COORDENADES CIM: 40º51'51” N / 0º42`49” EVÈRTEX GEODÈSIC: COMARCA: Baix EbreDESNIVELL:+ 88 mHORARI: 36 min (18 min + 18...

Llum i llibertat: agulla ajaguda

Segurament haureu vist fotos espectaculars de l'encesa de 131 farells als cimals d'algunes de les més representatives agulles montserratines. Jo aquí, com sempre, vull...