*** Sarabàn (170, 6a+/Ae*), Roca Gran de Ferrús, Serra d’Ensija

Divendres, 13 de juliol de 2018Quan portes molt anys escalant pot ser que les vies que et motiven d’una paret ja les hagis escalat, però Joan Asín i Remi Brescó tenen prou recursos perquè això no suposi un inconvenient. Si al Ferrús hi tens la feina feta i vols seguir escalant-hi, s’obre una nova línia i llestos, Sarabàn.L’estiu del 2016 aquest parell, com a bons clàssics, inauguren una evident xemeneia que s’enfila gairebé a tocar del coll, on la imponent muralla del Ferrús perd embranzida. No m’estranya que s’hi fixessin, el pany principal de paret és tan monolític i desplomat que et fa contenir la respiració, per contra aquesta línia es veu tan lògica que convida a indagar.Alleujats, deixem enrere l’elegància incombustible d’aquestes plaques que intimiden. Però assumir la feblesa de la paret té el seu peatge, la roca deixa de ser sputnik, sort que la dificultat també. Falsa impressió, ens les hem de veure amb una inaudita combinació de calcari i conglomerat ultra compacte, que al mateix temps té còdols i llastres que disparen totes les alertes quan els fas sonar.Segell del Ferrús, no hi ha dubte. Per si no ens ha quedat prou clar el seu caràcter barrut, ho constatem quan veiem que la ferralla de l’arnés poc ens pot ajudar per atenuar l’alegria entre assegurances. No ens agafa de nou, així que confiem en l’olfacte i bon fer dels oberturistes i ens endinsem en la fresca estretor de la xemeneia. Són gats vells i el seu instint no falla, no és tan ferotge com vol aparentar.Tosca, però al mateix temps aèria, amb passos que t’aboquen subtilment cap el buit i uns pocs d’encastament obligat. No cal córrer, amb imaginació surten tots els moviments, sempre que tinguem clar que hem d’escalar amb el cos sencer. I quan li agafes el gust a aquesta escalada en tres dimensions, la xemeneia et deixa dalt d’un pilar des d’on contemplar a gust la ració de placa que ens espera, perfecte per arrodonir aquest tast del Ferrús.Una tirada senzilla ens permet degustar uns cantells llimats a consciència fins ser d’allò més adherents malgrat la seva menudesa, però hem de ser prou hàbils per evitar els que han sortit defectuosos. La tercera reunió no pot ser més incòmode, ben penjada en el punt en que la paret recupera la seva verticalitat d’una tacada.Insolent, demana pas a cop de pedal i no ens ho posa gens fàcil, els cantells s’han fet fonedissos i els primers passos d’artificial semblen pensats per gegants. Un esperó tibat i dret, posa a prova la nostra tècnica en aquesta roca difícil de llegir i d’escalada obligada.Sorpresos encara pel cop de geni d’aquesta darrera tirada, ens adonem que ja ho tenim això. Ferrús, un racó de món indòmit i feréstec, però si te’l saps guanyar hi tens dret de pas.Clau de muralla: Itinerari amb vocació de clàssic, rústec i sense polir, busca sempre la línia més lògica, tot i que el tram de placa no és tan evident. L’equipament auster (pitons, ponts de roca i espits) li manté l’essència i li dóna força. Escalada on el gest no ho és tot, cal pas ferm i intuïció per encarar-lo amb garanties. La ressenya és fàcil de traslladar a paret.Dues primeres tirades de xemeneia ben trobades i elegants a la seva manera, grau correcte (V), però assegurances espaiades i difícils de reforçar. Tercer llarg de transició (IV+), placa de navegar que es redreça progressivament amb trams de roca delicada. Quarta tirada clarament més difícil i obligada (6a+ i Ae plus).El primer pas d’artificial té delicte, si no portes una antena no és tal i en lliure la dificultat es dispara, presses romes i verticalitat absoluta. La resta de tram d’artifo demana sortides en lliure, però són assequibles (V+/Ae). A la resta del llarg toca apretar, tècnic, pressa petita i no sempre bona, difícil de llegir i obligat (6a+).La xemeneia final no encarar-la pel dret, millor sortir per la dreta i flanquejar a l’esquerra cap a la R4. La roca és tan compacta que gairebé no es deixa equipar, els aliens us seran molt...

Via paral·laxi a la roca dels arcs

 DIUMENGE, 17 DE MARÇ Hi ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es desperta la...

El rey del kanto a la roca dels arcs

 DIMECRES, 13 DE MARÇ Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han...

Trescant per la serra de l'Obac

 Aquest divendres vàrem anar a caminar a la serra de l'Obac, un lloc poc conegut per nosaltres tot i estar a prop de casa, i vàrem poder fer una excursió curta però...

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No...

Matinal a la roca de les onze hores

 DIMECRES, 28 DE FEBRER Aquest dimecres som tres i proposo anar a Sant llorens del Munt ara que ja tenim la B-40 enllestida en el tram fins Terrassa. Fa molt temps que no...

Pigmeos a la roca de les baumes

 DIUMENGE, 25 DE FEBRER Tot i tenir-ho ben a prop, la regió de Frares la tenim força oblidada, però aquest diumenge amb la previsió de temps que tenim ha estat el...

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Crustipànic, roca dels Ports

Los esquimales reconocen cerca de 30 tonalidades de blanco, desde el pálido azul del hielo hasta el blanco inmaculado de la nieve recién caída. En nuestro país, el...

Via de l'Aina a la Roca Llarga de Mu.

El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi)....

Corriols per la Serra de Marina

Badalona, Cartoixa de Montalegre, Coll de Montalegre, Santa Maria de Martorelles, Fundació Pere Tarrés, Coll del Turó d’en Galceran, Coll de la Font de la...

Charco Azul. El Risco. Gran Canaria

 8 de desembre de 2023 Fent de turistes en familia per Gran Canaria, dediquem el dia a conèixer la part oest de l'illa, la més escarpada i espectacular, que compta...

Roque Nublo. Gran Canaria.

 7 de desembre de 2023Les voltes de la vida m'han portat a visitar l'illa de Gran Canaria aquest desembre passat. Com no podia ser d'altra manera, aprofitem per visitar les...

El Rei del Kanto a la Roca dels Arcs.

I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del...

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del...

Nostàlgics a la Roca dels Arcs.

La darrera proposta a la Roca dels Arcs que ha sabut escolar-se fins el cim esquivant la Tàrrega,la Buenas Vibraciones i potser alguna més. Si ens decantem per escalar aquesta...

14/01/2024 Serra de Castelltallat (Bages)

Per poder assistir a la excursió és obligatori estar federat LLOC DE TROBADA: a les 6h 30' a l'antiga UEC de Barcelona - Gran Via de les Corts Catalanes /  Muntaner...

Via Salvador March a la Roca Llarga

Amb el buche ben entorronat d'aquests dies nadalencs, avui em fet aquesta via històrica.I dic històrica perquè surt en una de les primeres guies d'escalada del nostre...