Yolanda cortes

DIMECRES, 28 DE NOVEMBREIntentar fer memòria d’una escalada després de fer més sortides i festes és difícil. Tot i tenir la ressenya, pots recordar trams puntuals on has gaudit més de l’escalada i d’altres on has patit de valent.Recordo que aquesta setmana teníem planificat anar a la Serra de Carranima, però després d’esmorzar a Artesa de Segre i anar fins a peu de via, el Sol encara ens feia la punyeta i les primeres tirades eren al ombra.Per no passar fred ( a la nostra edat, millor no fer excessos) decidim fer canvi d’objectius i anar a cercar la soleia.Fem dos grups, un anirà a fer la via d’En Pere oberta fa poc temps per companys nostres i el Ginés, l’Antonio i jo ens decidim per la via Yolanda Cortes.La primera tirada , un xic forçada, per entrar i fàcil la resta.La segona tirada de transició, tan sols els darrers metres per entrar a la reunió per una placa tombada, son bonics.La tercera, si, aquesta si que és una bona tirada, una placa molt compacte que poc a poc va posant-se vertical fins entrar a la reunió. La reunió massa penjada pel meu gust, és molt incomoda.La quarta tirada comença amb un diedre profund assegurat per un parabolt i tot el que vulguis posar-li. Sortint d’aquest hi ha un passatge estrany d’equilibri que cal solventar per arribar a una placa on hi ha tres espits i crec recordar un o dos pitons. Els dos primers passos el fem amb artificial, per sortir per una fissura bona fins uns desploms.Aquest tram cal buscar bé la millor seqüencia de passos per a superar-los i entrar en una feixa .La reunió la fem a les assegurances del ràpel.Ens hem agafat l’escalada amb tranquil·litat i quan som a terra, veiem als companys que ja han arribat al pàrquing.Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Isona per fer un bon apat. J. ESTRUCH

ABELLA DE LA CONCA Torre Xica via Yolanda Cortes

Després dels dos dies de Nadal ens trobem amb els amics del Vallès a Abella de la Conca . Ens distribuïm en tres cordades per fer les vies Pepa, Yolanda Cortes i la Mariquita...

La Pepa , La Mariquita i la Yolanda Cortés.

Aquest dissabte vàrem puja a l'Abella de la Conca per escalar les dues vies que fa uns anys que vaig obrir amb en Toni i que en Pani el Jordi i el Joanet no havien escalat...

Fugint de la boira: via la pepa

La Mar a la via Yolanda CortésAvui ens hem aixecat amb boira, ja veiem que no podríem fer el nostre Pla A. Un whassapp al Lluís proposant-li anar a buscar el sol i aprofitar...

Via "Yolanda Cortés"

Aquest dissabte amb el Toni vàrem tornar a l'Abella de la Conca per obrir una nova via per una línia que havíem vist molt interessant al costat de la via de la Pepa.Com que...