Trikiclimb
DIMECRES, 06 DE FEBRERAmb els missatges de captació durant la setmana sembla que dimecres serem pocs i finalment ho som. A les set i mitja, hora de trobada som tres els que hem preferit escalar a anar a la neu.L’objectiu inicial és anar a Abella de la Conca per assegurar la caloreta i el bon temps, però mentre anem direcció Lleida ens anem replantejant l’objectiu.Amb nosaltres ve el Manel que acaba de sortir d’uns dies de reparacions i pateix per fer les aproximacions, (el nostre objectiu , tot i no tenir una aproximació llarga , si que és penosa).Ens solidaritzem amb la seva situació i decidim canviar d’objectiu, anirem a Santa Ana !!!.No tenim les ressenyes a ma, però les noves tecnologies fan la resta.Aturada a esmorzar a Alfarràs, on a més d’alimentar-nos deixarem temps al sol perquè dilueixi les boires que hi ha.Una vegada esmorzats anem a la zona d’escalada amb tranquil·litat, les boires segueixen, tot i que més trencades.Farts de fer temps, decidim començar la nostra feina, tot i el ventet fred que hi ha. Volem començar per la via d’esportiva del pedestal per guanyar metres, la via es diu “zocalo free” i seguir per la Trikiclimb. Fins la reunió per despenjar-se fa un trenta metres, ben assegurats, tot i que hem posat un parell de flotats per protegir algun pas. Nosaltres hem seguit uns metres més perquè la reunió és incomoda per assegurar.La segona tirada , presenta un ressalt per sortir de la petita feixa i cal travessar el bosc en direcció a la segona paret, nosaltres hem anat a cercar el principi de l’esperó Alfarras però la via que farem surt uns deu metres més a l’esquerra i s’hi pot anar directament.La tercera tirada ens genera dubtes, hi ha un cordino al primer tram i es veu un espit uns metres més amunt, coincidint amb la ressenya que hem baixat, encara que la dificultat no coincideix. Tenim clar que a la dreta hi ha l’esperó Alfarras i a l’esquerra la nostra via i hem localitzat el nínxol de la següent tirada del esperó.Solució seguir remuntant a l’esquerra pel peu de paret on localitzem un cordino verd, (ara si que estem segurs d’haver localitzat la via). La tirada molt bonica i amb bona roca, bé, no tant, perquè el company que tinc davant tira un bloc que impacta de esquitllada amb la meva ma dreta. Sort que he saltat a temps.A la tirada hi ha un pont de roca i un espit.La quarta tirada comença amb un flanqueig a l’esquerra per entrar en un encastament que cal deixar a mig recorregut per tornar a sortir a la placa, o hi ha un pitó, a partir d’aquí recte amunt fins la reunió per una placa vertical i bonica, assegurada d’un espit. Aquesta tirada te de proteccions , un pont de roca al encastament, un pitó al sortir a la placa i un espit abans d’entrar a la reunió.La cinquena tirada és de la mateixa tònica que l’anterior, surt en diagonal a l’esquerra ascendent amb algun passatge molt bonic fins la reunió , quasi dalt del cim, sota un arbre.Aquesta reunió està preparada per rapelar fins la canal d’entrada, però nosaltres estem passant fred perquè la boira ha guanyat la partida al sol i ens estem gelant. Decisió salomònica, plegar les cordes i fer una petita excursió a peu fins el cotxe. Aquesta sortida es força evident i amb 15 minuts de caminar ja som a la carretera.Com que anem bé de temps, fem una parada tècnica a Algerri per dinar.J. ESTRUCH
