Abrics de Monte Torrero i Mola Plana. Montsià
7 de desembre de 2018La cara sud de les moles del Monte Torrero i de la Mola Plana, al terme de la Ràpita, presenten una faixa de roca que les recorre d’extrem a extrem. Mirades des de la Mola de Vilero, la següent mola al sud d’aquestes, sovint la vista s’entreté resseguint aquestes faixes rocoses i detectant algun entrant, alguna balma o algun indici de cova. Finalment, i per sortir de dubtes, em plantejo resseguir les faixes per la seva base, i com sempre el Montsià em regala la troballa d’algun raconet nou, que amb aquesta entrada us convido a descobrir. Compte! la ruta transcorre bona part per fora de senders, al més pur estil montsianenc: coscoll, argelagues, arçots i molta pedra. Donada la proximitat al poble, plantejo la ruta sortint dels voltants de l’Esglèsia Nova, a la Ràpita, i pujant per l’Avinguda de Catalunya fins a la N-340, que creuarem recte i seguim per la pista, deixant una granja a l’esquerra. La pista fa un gir a la dreta i al proper camí que trobem per l’esquerra comencem a pujar de cara a la serra. Evidentment podem pujar fins aquí amb el cotxe.Dificultat: Difícil. El fet de resseguir les faixes de roca implica deixar el sender i trescar entre coscoll, roques i arçots molt punxencs. Portar bons pantalons!Desnivell: Uns 800 metres acumulatsDurada: Uns 10 Km. Unes 4h. comptant paradesItinerari: Prenem al camí que puja al Mas de la Canícia. A l’esquerra deixem una típica caseta de camp, a la dreta els grans bancals perduts del mas, on van arrencar les oliveres per plantar horta, i ara està tot perdut… ni arbres ni horta!Faixa de Monte TorreroMas de la CaniciaAl final de la recta la pista gira cap a la dreta, i a l’esquerra un entrador barrat “absurdament” per una tanca, ens obliga a pujar un petit marge uns métres més endavant per trobar el sender que remunta cap al Monte Torrero. Anem guanyant alçada paral·lels a unes finques arreglades a la dreta, fins a un pinaret. Al primer revolt del sender al pinar trobem el cocó de Federico el Xato. Cocó de Federico el XatoUns metres més amunt deixem el sender i entrem pel pinar de l’esquerra, i camp a travès, atents a petits corriols anem remuntant cap a la base de la faixa sud del Monte Torrero que comencem a resseguir per la seva base. Anem trobant diferents abrics, petites covetes al recer del cingle de roca, però cal destacar el segon, que em prenc la llibertat de “batejar” com a Cova de les Piletes, donat el seu paregut a la coneguda cova dels Ports, prop del Coll del Llop, al Mas de la Franqueta. El degoteig des del sostre, d’aigua carregada de carbonat de calci, ha anat creant, al pas de molts segles, petites cavitats o “piletes”, al terra de la cova, donant-li un aspecte molt curiós. Destaca una estalagmita, més alta i també en forma de recipient, completament coberta de molsa. Una petita meravella!1r abric de Monte TorreroCova de les PiletesSeguim gaudint dels colors i formes capricioses del rocam, guanyant terreny cap a l’oest. Al final del cingle passem a tocar d’una gran roca marcada amb un números verds, que desconec el que marquen (la cota no), i comencem a remuntar cap a la part superior del Torrero, coronat per una gran torre elèctrica. A pocs metres de la torre hi ha les restes d’una vella caseta completament enrunada. Prenem el sender principal que puja directíssimament dels del Mas de la Canícia fins a la Foradada, per la cresta de la carena, i també conegut com la sendera de la Canicia. Baixem al coll que separa el Torrero de Mola Plana i a l’esquerra val la pena assomar-se a veure el bonic cocó de Minguilla que encara conserva una mica d’aigua. Al seu costat les restes d’una caseta. Cingle de Monte TorreroFinal del cingleMola PlanaCocó de MinguillaCaseta de MinguillaEmprenem l’empinat sender que puja a Mola Plana. Un cop a dalt tornem a deixar el bon sender i a posar-mos cap a l’esquerra, resseguint el cingle per la part superior, cercant el millor pas entre la malesa. A les envistes del racó de Mamadits, el barranc que puja per...
