Paret d'Àger, via Montsiciana
23.05.19 Entre la gran varietat de vies que el nostre company Joan Prunera té ressenyades al seu blog El col·leccionista de vies, n’hi ha una que al Pau li crida l’atenció: es tracta de la via Montsiciana, oberta l’any 2007 i que recorre un esperó que separa dues “tàpies” que tallen la respiració només de mirar-les i per on pugen vies de tanta anomenada com El tercer hombre, Redrum, o Alkaid. La Montsiciana és de les més “assequibles” del sector, no tant per la seva dificultat (que per a mi ja és molta) sinó per la seva llargada, ja que “només” té 150 m repartits en quatre llargs... i cap allà que hi anem!La Paret d’Àger al capvespreRessenya de la via MontsicianaCom que estem a les portes d’un canvi de temps important, sortim de Barcelona ben aviat per poder aprofitar la primera part del dia, ja que per la tarda està previst que s’ennuvoli el cel. Fem cap a Balaguer on prenem la carretera que ens porta a Àger, als peus del Montsec d’Ares i, des d’aquí, prenem la pista asfaltada que s’enfila cap al coll d’Ares tot passant a frec del Parc Astronòmic del Montsec. Després d’uns 10 Km deixem l’asfalt per prendre una pista, en prou bon estat, que surt a mà dreta i que planeja per la base del cingle superior del Montsec.Recorregut de la via Montsiciana vist des de l’aparcamentQuan portem poc més de 3 Km de pista, hem d’estar atents ja que hem de deixar el cotxe en uns petits eixamplaments a tocar d’un gran bloc de roca esllavissat; i encara que no el veiem, ens trobem just sobre el santuari de Colobor i sota l’esperó per on puja la via Montsiciana.Després de calçar-nos els “trastos”, anem a buscar un costerut sender, marcat amb fites, que surt del costat de la pista, uns 50 m abans del bloc esllavissat, i que es dirigeix cap a la collada de Colobor. Per aquest corriol, i en poc més de mitja hora, arribem al peu de la via, marcada amb una M i una fletxa gravades a la roca.Avancem encarats al cingle...... d’esquena a la vall d’AgerMarca que indica el peu de la viaInici del primer llargTot seguit en Pau ja s’enfila per una placa molt vertical, inundada de sol i defensada per un parell de ponts de roca amb unes bagues força ronyoses. Un cop superat aquest primer ressalt, la placa s’ajeu un xic, tot oferint una mica de “repós”. Quan aquesta torna a redreçar-se ja es comencen a veure les brillants xapes. Així en Pau avança fins a la base d’un important ressalt on es troba la primera reunió.Progressant per la vertical placaQuan em toca pujar, procuro gaudir tant com puc d’aquesta primera tirada ja que sospito que és la més “fàcil” de la via i que a partir de la primera reunió em tocarà patir...Gaudint de la verticalitat de la placaAspecte del primer pont de rocaArribant a la primera reunióLa primera reunióLa segona tirada s’inicia amb un acostament a la base d’un fort desplom amb una fissura en la qual en Pau encasta un parell de friends tal i com ens recomana en Joan Prunera a la seva ressenya. Un cop superat el pas, en Pau surt cap a la dreta tot fent atlètics passos per una placa defensada per un parabolt, i flanqueja fins que deixo de veure’l... i jo em quedo pensant en el que m’espera.Avançant fins al peu del desplomSortint de la fissura desplomadaAssegurant des de la primera reunióQuan em toca a mi, poc a poc avanço fins al peu de la fissura desplomada tot pensant “mare de déu”... i quan veig que m’hauré de penjar amb els estreps d’aquell parell de friends, els “marededéus” es reiteren i les cames em tremolen només de pensar que potser saltaràn quan em pengi. Però no tan sols no salten sinó que es mantenen ferms com una roca. Això em dona confiança i deixo de tremolar, i quan suaument els recupero, els petonejo a cor que vols!Superat aquest mal pas, però, les meves penes no s’acaben car després ve un dificil flanqueig ascendent a la dreta que em deixa al peu d’un petit, i també dificil, esperó damunt del qual hi ha una feixa amb alguns arbrets on...
