Gronsa Sud, cara oest
23.06.19 Després d’haver “tastat” la roca dels Estrets d’Arnes a la via Tintin a les Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses, un conjunt de moles d’orientació nord-sud, on pretenem fer la via No vendas la piel del oso sin haberlo cazado, línia oberta per G. Máñez i G. Corral l’any 1993 i que ratlla la cara oest de la Gronsa Sud. Si la Tintin és una via ideal per fer a les tardes d’estiu, aquesta és ideal fer-la pel matí quan encara està la paret a l’ombra.El nostre recorregut per la via No vendas la pieldel oso, amb entrada per la via TornassolRessenya de la viaAixí que ben aviat tornem a deixar el cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, i de nou baixem fins a l’entrada dels Estrets d’Arnes, que recorrem aigües avall fins a situar-nos al peu de l’alterosa cara oest de la Gronsa Sud i, com no coneixem gens la zona, ens enfilem massa a la dreta per una rampa molt inclinada fins a una repisa a tocar d’un grup d’arbres on comença (ho vam saber després) la via Tornassol.Anem cap al peu de la Gronsa SudEns enfilem fins a l'inici de la via TornassolRampa d’inici de la via TornassolEn Pau comença a enfilar-se per una placa inclinada a l’inici, però que es va redreçant poc a poc, i quan s’adona que estem massa a la dreta, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra... l’únic problema és que no troba cap reunió i se li acaba la corda... Solució: pugem a l’ensamble fins que en Pau pot muntar una “reunió” d’un parabolt i el tronc d’una sabineta, però almenys ara ja estem a la via correcta i directament sota la tercera reunió que marca la ressenya.La nostra primera reunióArribant a la citada “reunió”Des d’aquí en Pau s’enfila recte per la placa fins a una repisa on troba la veritable reunió, a tocar d’un matoll de boix mig encastat dins una estreta fissura. Quan jo arribo a la reunió, m’entero que a en Pau se li ha acabat la bateria de la seva càmera... A partir d’ara ell serà l’únic que “xuparà càmera”.Progressant cap a la nostra segona reunióAssegurant des de la segona reunióPer acabar-ho d’adobar, a partir d’aquí l’ós comença a mostrar-nos de què està feta la seva pell i, tal i com passava a l’altra banda del riu, al conglomerat comencen a aparèixer capes on dominen les pedretes cantelludes sobre els còdols arrodonits. Per això la sortida de la reunió és una mica delicada i en Pau exclama el ja clàssic “quin pas tant cabró!”Difícil inici del tercer llargUn cop superat aquest mal pas, s’enfila decidit per una placa plena de preses ridícules. Entretant jo observo com unes quantes cordades comencen a enfilar-se per les diverses vies d’aquesta cara de la Gronsa Sud.Progressant per la placaQuan em toca pujar a mi, no m’ho penso dues vegades i surto de la reunió amb la ja clàssica superació en A0, i tiro amunt per la placa tot practicant l’adherència fins arribar a un punt en que veig a en Pau entaforat dins un profunda bretxa a la qual em costa déu i ajut arribar-hi sense tirar ni una pedra.Assegurant des de la tercera reunióPer començar la quarta tirada, en Pau s’enfila d’una revolada per la llisa paret de la bretxa, pren el fil d’un esperó, i deixo de veure’l. És aleshores que m’adono que els parabolts de la reunió estan a la “quinta punyeta”... com hi arribaré? Doncs penjant els estreps!Inici de la quarta tiradaQuan em toca puja a mi, després de recuperar com bonament puc tot el material de la tercera reunió, jo també m’enfilo per l’esperó on, cap al final, trobo una roca un xic descomposta. Així, amb molt de compte, arribo a la quarta reunió situada en un petit llavi.La quarta reunióDelicat inici de la cinquena tiradaPer començar la cinquena tirada, en Pau es desplaça un xic a la dreta per una fina placa força vertical, i després s’enfila tenint com a referència un arbret que creix dins una fissura i avança per roca molt descomposta, tot deixant el citat arbret a la seva...