La Lucy i l'estació espacial internacional
Antiparkes, V (255m)Pic de la Solana de Llauset, Llauset.Cada dos per tres, després sopar, la Lucy surt a fer un vol pel pati del seu satèl·lit de llauna. Orbitant tan ràpid i tan lluny de la terra encara no entén com pot haver trobat un racó des d'on poder-nos espiar. S'asseu a l'ombra d'un bonsai i esgota els pocs moments que té per xafardejar entre volta i volta a la terra. A vegades, quan passa pel costat fosc del nostre planeta, fa una petita becaina, però això no ho sap ningú.Avui ha dirigit les mirades a una vall solitària entre cims més o menys escarpats. Juga a endevinar el nombre de llacs que hi ha al voltant d'aquella cabana de fusta però no els pot comptar tots, s'ha enamorat d'un dels més grans, d'aigua cristal·lina, platges de gespa i un agradable fons de sorra de platja de la costa brava. I al mig del llac hi veu dues siluetes amb el cul blanc, xisclant per la gèlida temperatura de l'aigua.A la següent volta ja sap on mirar i enganxa els dos diminuts homents sopant delícies americanes cuites a foc lent. De seguida endevina lo festiu del moment al veure com s'ha buidat l'ampolla de vermut. El que més l'intriga, i que no sabrà mai perquè és a punt de desaparèixer a l'horitzó, és saber que fotia la llum d'aquell frontal dalt d'aquell cim a aquelles hores de la nit.A la tercera passada ja és negra nit, l'ampolla és buida i les dues siluetes, ara ben abrigades, són estirades a les respectives màrfegues. És en aquest moment quan la Lucy més es lamenta de no poder baixar a terra ferma a buscar el senzill plaer de dormir entre la gespa i les estrelles.L'endemà al matí i a plena llum del dia la Lucy passa completament desapercebuda i es pot recrear tafanejant què fa el personal. Un café i quan torna a mirar avall aquell parell ja estan penjats a mitja paret; riuen, canten i ballen, malgrat ser al mig d'un monòlit de granit. Torna a tenir enveja al veure com cusen les fissures i com gaudeixen del cim, però deixa de tenir-ne al saber que se'n tornen a la calurosa rutina de la gran ciutat o al fred estiu de la ciutat encara més gran.Però sap que tornaran i, tan tranquila, els estarà esperant des del seu satèl·lit de llauna per observar-los la propera vegada que decideixin anar a sucar els seus culs blancs en algun estany pirinenc.Ressenya:
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
