Trail de la Jovada,un xicotet gran poble
Espectacular el trail de la Jovada del 2019,no m'havia sentit mai tan ben arropat a una cursa per tota la gent del voluntariat.
I com bé diu l'encapçalament de l'article la Vall d'Alcalà és un xicotet gran poble,és d'admirar com un poble amb tant poca població s'ha pugut bolcar d'eixa manera en organtizar dos curses de muntanya.
Arribem un poc abans de les 8 del matí,aparquem molt prop i anem a pel dorsal i després al bar de la piscina a fer-mos una cafenet.
Al final entre unes coses i altres de calfar quasi res,tot xarrar i és que per la meua part tenia ganes de participar en una cursa després de més d'un any i mig parat per culpa d'una hèrnia inguinal i tota la llarga història que ara no vé al cas.
Un poc abans de les 9 anem a la plaça i allí estava esperant-me el xiquet de la Vega Baixa(per l'escocés el coneixeran a la Vall d'Alcalà),fotet de rigor i començem.
Compartisc uns pocs kilòmetres amb ell i només començar i fer la pujada cap a Beniaia ja ens permet contemplar la bellesa de la zona,després baixada i creuem un barranc plé de fang i d'aigua,quin gust de còrrer així!
Puje entre carrasques i creue el bell llogaret de Beniaia amb la batucada allí esperant i és que la gent de la Vall està en tots els detalls.
Després puje cap a la Queirola entre margenets,més carrasques i unes vistes inmillorables,tenia igual que mirares cap a on mirares,eixa Vall té algo que t'atrapa.
A continuació una baixada cap a Beniaia per la part del llavador,primer avituallament líquid i després de més sendeig venia un trosset de pista i tot seguit una baixada cap a un barranc molt bonic i una volta avall tocava pujar apretant les dents amb l'ajuda dels bastons.
En acabar la llarga pujada vé un tros de pista on he vist el mas de Capaimona,preciós mires per on el mires.
En baixar es separaven les dos curses i allí vé un bonic tros de senda i a buscar l'avituallament.
Vaig una estoneta amb gent però ahí ja em quede l'últim ja fins la meta.
L'ánim l'he mantés prou bé llevat de la part final però era molt de temps sense competir i em van operar fa només sis mesos.
Pujant cap a l'esmentat avituallament he vist a mà esquerre la nevera de dalt,molt bonica ella.
Aplegue a l'avituallament i hi havia aigua i plàtan,tal volta alguna coseta més havera estat bé.
Tire cap avall i em començen a fallar les forçes,em prenc sals i un gel i intente trotar o caminar ràpid.
Passe una zona de barranquet i creue carretera prop de la nevera de baix direcció cap a la Foradà,el speaker s'escolta des de tota la Vall i vé un trosset on cal treure forçes i seguir,i més després de passar el barranc i trobar-me de cara baixant als primers de la cursa.
Jo poc a poc amunt i aplegue a l'últim avituallament abans de l'última i forta pujada cap a la Foradà on em flaquejen les cames,però vore la Vall de Gallinera i eixe crestejat que tant desitjava fer m'han fet seguir.
Tot seguit a baixar a la marxeta els últims 4 kilòmetres amb l'alé sempre dels voluntaris.
Arribe al poble i allí m'esperava el xiquet de la Vega Baixa que m'ha fet entrar com un triomfador(jo que volia entrar de puntelletes) i l'ovació de la gent ha sigut brutal com si quasi fora el primer,espectacular i inoblidable!!
Després un parell de cerveses i amb els companys Álvaro,Lluís,Quico,Vicent Lluís i la família del xiquet de la Vega Baixa hem anat a dinar una paella ben merescuda.
Ambient de festa al càmping de la Vall i després de gaudir de batalletes un ratet ens hem anat amb un bon regust de boca d'haver gaudit d'una Vall càlida,amable i amb la data del trail de la Jovada marcada al calendari per a futures edicions.
Gràcies gent de la Vall,tot i arribar últim que a la fi era lo menys important ja que l'objectiu era acabar.
Ens heu fet sentir de puta mare a tots i cadascuns dels 300 participants.
La cursa va dedicada a les meues xiques i a l'estrela que sempre m'acompanyarà.
