Pic de Tarbésou (2364 m). El balcó del Donezan.
IntroduccióA finals de setembre, encara amb els dies calorosos d'una tardor que no acabava d'arribar, vam fer una escapada a les muntanyes de l'Ariège. Una zona que ens agrada molt per la seva sol·litud i tranquil·litat.Aquesta vegada vam optar per pujar al Pic de Tarbésou, un mirador espectacular amb molts accesos diferents. La ruta que us plantegem no presenta grans dificultats. És una pujada monòtona i constant des de l'estació hivernal de Mijanès passant pels cims de Canrusc i Monpudou fins arribar al mateix Tarbésou.El descens, però, ja és una història diferent. En el nostre cas vam seguir una ruta hivernal, molt provablement feta amb esquís de muntanya. Per tant, bona part del descens el vam fer sense camí, creuant extensions de neret que ens van dificultar molt la progressió. Per tant, si esteu llegint aquestes línies i us ve de gust fer aquesta ruta, plantegeu-vos alternatives pel descens. Una opció podria ser fer la ruta en format linial i acabar al Coll de Palhères o desfer el camí de l'anada. Però això ja són decisions personals.Tot seguit us deixem els detalls de la ruta que vam seguir.Fitxa tècnicaPunt de sortida: Station de Mijanès (1530 metres)Punt d’arribada: Station de Mijanès (1530 metres)Horari: 5 hores 45 minutsCims: Pic de Canrusc, 2132 metres Pic de Monpudou, 2191 metres Pic de la Coumeille de l'Ours, 2176 metres Pic de Tarbésou, 2364 metresDistància: 10,46 kmDesnivell acumulat: +897 metresMaterial: En condicions hivernals és una ruta ideal per fer amb esquí de muntanya.Dificultat: Alta. Li posem una dificultat alta pel descens incòmode. Evitar-lo sempre que pugueu.Track: Aquí Perfil de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.ItinerariEl punt d'inici és l'aparcament de l'estació Mijanès. Tot preparat per començar.El dia comença amb boira baixa, que anirà desapareixent a mida que el sol escalfi més.La part baixa transcorre entre boniques fagedes. Semblem talment follets endinsant-nos al bosc.Pugem de forma decidida combinant pistes d'esquí amb bosc més dens.Fregant la cota 2000 metres, la ferralla de l'estació d'esquí va desapareixent i la boira es dissipa. Gaudirem d'un gran dia de muntanya.Encarem els últims metres fins al Pic de Canrsuc amb paciència. El desnivell es comença a notar i el terreny és una traça de corriol que cal buscar. Però ja el tenim molt a prop......tant a prop que el podem tocar. I la finestra que se'ns obra cap al sud és increïble. Pic de Canrusc (2132 metres). Res ens fa notar que hem arribat al cim. És la màgia de les muntanyes ariegoises.Continuem seguint el Pla de Monpudou. Amb la boira tancada a la nostra esquerra.El cim imponent que veiem davant és el Roc Blanc i al fons a la dreta apareixen el Mortiers i el Terrers.Seguint el Pla de Monpudou ja veiem l'objectiu del dia, el Pic de Tarbésou.Sense gaires dificultats arribem al segon cim del dia, el Pic de Monpudou.Pic de Monpudou (2191 metres).I continuem amb la mateixa postal, el Roc Blanc amb la boira cobrint la vall.I seguim. Ara encarats cap a un mar de muntanyes. A la dreta, apareix la imponent Dent d'Orlú.I sense gaires novetats arribem al Pic de la Coumeille de l'Ours (2176 metres).L'estany de Rabassoles ens sorprèn pel seu blau verdós.El Pic de Tarbésou, a tocar.Encarem l'últim tram de pujada, sense dificultats. No ens deixem impressionar per la vista anterior. El camí puja amb seny.Pic de Tarbésou (2364 metres). Objectiu aconseguit. Ara és hora de descansar i gaudir de les grans vistes que ofereix aquest mirador.La Dent d'Orlú, imponent.Saint-Barthélemy.Al fons, la Pica d'Estats.Roc Blanc i Baixollada.La Dent d'Orlú.Després d'un llarg descans, comencem el descens. I allo que pensàvem que seria una passejada per una bonica vall, perdent altura còmodament, va resultar ser una baixada dura per terreny...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
