Esperó Nord a l'Aguda Gran.
El segón llarg i el final del tercer ens han semblat molt xulos,amb ambient i continuïtat.La resta normalet amb un tram més trencadot a la tercera tirada.La via roman semiequipada a base de ponts de roca i pitons,no hi ha cap expansió.Combinable amb altres de la paret o esportiva,jo només conec la Via del Quico.Accés: Cal anar fins al municipi de la Nou de Berguedà.Creuem el poble en direcció Malanyeu. En un revolt marcat deixem un trencant a l'esquerra que porta a Malanyeu,nosaltres anem a la dreta cap a La Clusa.Seguidament creuem una casa pel mig.Després l'asfalt desapareix i continuem circulant per pista.Hem d'estacionar al quilómetre 2.4,en un marcat revolt a esquerres,un parell o tres de revolts per sota de la Formatgeria i quan ja no veiem l'Aguda Gran.Aproximació: Pugem per un corriol,creuem un rec i acabem de pujar fins a una pista.Seguim aquesta pista de baixada passant per sota la mateixa cara Nord.Aquesta cara és la que es veu des de la pista i és també per on va l'Esperó Nord.A la vertical de la via hi ha un corriol que puja fins al peu de via.Boix llaçat,es veu una alzina llaçada més amunt.No hi ha ni el pitó ni l'expansió que marca la ressenya.Orientació: Hi vàrem anar un dia de nuvol,m'imagino que deu ser Nord.Grau obligat: 6a/A1.Material: Nosaltres hem emprat unes setze cintes exprés,doble corda,vagues sabineres,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Descens: Des de la darrera reunió hem crestejat uns vint metres (II/III) amb molt de compte de no tirar pedres a la dreta per on surt la clàssica i concorreguda Via d'en Quico.Localitzem la última role d'aquesta via( dos bolts amb anella i cadena ),uns deu metres abans del pal del cim.Nosaltres hem desgrimpat el darrer llarg de la Via del QuicoDesprés hem fet dos ràpels per aquesta via: 20 i 50
