Combinació de vies (don cipote de la mancha+aranya+del xavi)
DISSABTE, 16 DE GENER Aquesta setmana desprès de sortir dijous creia que ja no podria sortir més però una trucada del Jordi a darrera hora de divendres va donar-me esperances. Volien sortir amb el Dani i van convidar-me. Amb els dies de sequera que portem, no vaig dubtar gens i em preparo el material per sortir. La proposta anar a fer una via llarga a les Garrigoses, aprofitant que encara podem anar-hi abans no comencin les restriccions per aus (nomes ens falta axó, com si no en tinguéssim prou amb les del COVID). Desprès de barallar diferents propostes ens decantem per una combinació que van fer els companys de “ La cordada Centenaria” i que el Jordi tenia ullada. La proposta és, entrar per la primera tirada de la via “Don Cipote de la Mancha” (tercera de la via, perquè la part de sota ja esta amb restriccions), seguir per la via “Aranya” i acabar la via per la última tirada de la via “Del Xavi”. Aquesta primera tirada no l’havia fet mai la distancia entre assegurances i la verticalitat de la paret m`imposaven respecte, avui amb la corda per davant he pogut gaudir-la i m’ha agradat molt, tot i la seva dificultat, es mantinguda i amb roca de primera. El Dani se l’ha cruspit com si res. Ara ja estem a la via “Aranya” fa temps que no la repeteixo, però segurament es la via de la zona que fet més vegades. La segona es curta i ens deixa a la reunió que hi ha sota la pilastra de la via “Don Cipote” que ni ens plantegem de provar,(je, je, graduada de 7a). La tirada es curta i tenim dues opcions pujar per la nostra via , més contundent, o per l’aranya amb u tram no gaire agraït però amb un mur final bonic i escollim aquesta opció. La tercera ja deixa la nostra via a l’esquerra (columna) i s’enfila pel díedre que la dreta fins quasi entrar a la feixa. Per entrar a la feixa ens queda un tram trencadot que podem protegir be amb un camalot del numero 1 i desprès agafar una rampa de pedres. Per estalviar-nos recuperar cordes seguim fins la següent reunió per terreny fàcil i trencat. La següent tirada segueix en diagonal ascendent a la recerca del díedre que hi ha a la part final. Aquestes dues tirades son fàcils de fer però difícils de esbrinar per on van si no fos per una gran pintada que hi ha amb el nom de la via. Les tirades estan netes però es poden assegurar amb flotants petits. La darrera tirada abans del díedre hi ha dos parabolts que no hem vist fins estar-hi quasi sobre. La primera tirada del díedre es curta i arriba a la reunió on la via es creua amb la via “del Xavi”. Aquí tenim dues opcions, seguir per l’Aranya amb dues tirades o enfilar-nos per la via del Xavi , bastant més contundent. Escollim la darrera opció tot i que el Sol comença a fer el tomb darrera l’aresta i ens tocarà escalar a l’ombra, però no hi ha problema, ja anem calents i més que ens deixarà la tirada. La reunió esta just a l’aresta i d’aquí tenim dues opcions per a baixar, fer tres ràpels fins la feixa intermitja o acabar de pujar per l’aresta fins el cim i baixar pels ràpels de la canal (baixada clàssica). Com que el Dani és la primera vegada que visita la zona, preferim baixar per l’itinerari normal i ensenyar-li on esta aquesta línia de ràpels. De baixada ens hem quedat sense cervesa, els bars estan tancats i decidim fer-la a casa. J.ESTRUCH
