Cala bramant
DIUMENGE, 24 D'ABRILAquesta setmana tinc ganes de tatxar una altre via de la llista de pendents. Fa un parell d'anys varem acostar-nos a aquesta zona per fer la via, però no varem saber trobar la aproximació, (o no teniem ganes de fer la pallissa que representa aquesta) i varem recular fins Sant Honorat a fer quelcom menys rebuscat.Avui estic decidit a arribar-hi i si pot ser, fer-la, estic parlant de la via “ Cala Bramant” d'en Juvé als esperons de Sant Pou.A la recerca s'han apuntat, l'Angel, en Pere, en Xacó i la Isabel.El primer intent d'aproximació el fem per Cal Bernardi, que es per on varem anar-hi fa dos anys, però superada la masia ens trobem que el pagés ha possat una porta de ferro que barra el cami.El segon intent el fem per Cal Tejan, per la pista que baixa a la torrentera, però la pluja d'ahir i el terreny argilos desaconsellen baixar fins la torrentera , (dificilment podriem tornar a pujar amb el meu cotxe) i decidim deixar-lo abans de la baixada, en un petit replà on veiem alguna fita que s'endinsa al bosc.L'aproximació és evident però cal anar amb l'orientació ben afinada, perquè el cami esta fitat però és perdedor. Ens ha costat 70 minuts arribar a peu de via.La darrera fita la trobem a peu de paret sota un socol rocós, però no veiem la sageta que marca el començament de via, cal superar aquest primer socol de cinc o sis metres i anar sota del socol superior on si que trobem la senyal d'haver arribat a destí.Una primera tirada de seixanta metres per superar aquest contrafort ens deixa sobre una piramide rocosa, trobarem tres espits i dos arbres llaçats, però cal anar en compte amb la roca que cal tantejar molt per no tirar pedres al company.La tirada es bonica, però per a properes cordades millor partir-la i fer una reunió intermitja en algun arbre de la tirada, perquè les cordes pesen molt i arribar a la reunió és un patiment.La segona tirada és una de les tirades més boniques de la via, segueix un diedre que comença sobre nostre i a la dreta fins que arriba a un petit desplom que superen per l'esquerra amb un flanqueig molt aeri fins un arbre, d'aquest en diagonal a l'esquerra per arribar a una reunió on tan sols hi ha un espit, però que es pot reforçar bé. A la tirada trobarem dos espits i dos arbres llaçats.La tercera tirada no és gaire llarga, surt per la dreta amb lleugera diagonal per trobar un espit, despres segueix flanquejant a la dreta a trobar una baga en un arbre i encarar el tram final per arribar a una reunió molt incomoda, en un arbre, on trobarem una baga vella. El tram final per arribar a la reunió és un tetris de pedres,..... compte !!!.La quarta tirada comença molt, lletja i rara, per sortir de la reunió entre branques, sobre trobarem un parell de blocs que s'aguanten en equilibri i sense tocar la paret, (millor ni mirar-los), poc despres l'unic espit de la tirada per indicar-te que vas per bon cami, i per sobre una placa molt bonica per arribar a la reunió en un gran arbre caracteristic, sota de la placa més bonica de la via. La reunió tan sols té una baga vella però es pot reforçar facilment amb flotants.La cinquena tirada, (personalment és la millor tirada de la via), comença amb una placa de regletes (estil Vilanova) que superem en diagonal a l'esquerra per anar a cercar un collet, deixem la placa i enfilem un diedre molt tombat i finet que ens porta a la fissura final. Tota la tirada esta neta però els flotants , (més aviat petits), queden de meravella.La reunió la fem just sortir del diedre en un arbre, primer perquè ens ha agafat un xafec que ho ha deixat tot moll i segon, per l'experiencia de la primera tirada que les cordes pesen molt.La sisena tirada és caminant els deu metres que ens separen del següent mur.La darrera tirada, també és bonica però no tant com la de sota, trobarem un espit a mitja tiradaUna vegada al cim, dubte de com baixar, però com que som cinc , creiem que millor baixar caminant (cap a ponent),que no pas els rapels i fem el cami de tornada en direcció al cotxe. Cal tenir molta...
