Montserrat - Agulles - La Bola de la Partió - Via Núria - sortint per la Siddartha - 31/05/2022
Si Montserrat enamora, la Regió d'Agulles encara més, doncs, per sort, no hi ha la massificació d'altres zones. Admirar aquest monuments que la natura ha format en els transcurs dels anys et dona una tranquil·litat i una serenor impressionant. A voltes no ho apreciem prou perquè ho tenim massa aprop de casa. La Bola de la Partió s'alça imponent al mig d'aquest paradís ple d'agulles. Per la seva forma, om pot pensar que, està davant d'un gegant petrificat que vigila tot el que l'envolta. Resulta interessant pensar els anys que ha necessitat la natura per donar-li aquesta forma tan meravellosa. Aquesta agulla fou escalada per primer cop per en Carme Romeu, E, Mallafré i J. Piqué en l'any 1940. Una gran fita per aquella època. La nostra ressenyaQuan vens pel camí que va des de La Portella al Refugi i veus La Bola de la Partió per primer cop, et deixa bocabadat, sembla impossible que l'immensa bola que la forma es pugui aguantar sobre aquest pedestal. L'Ita a la primera tirada, que malgrat que és curta, ja et fa entrar en solfa. Entrant a la primera reunió. Iniciant el segon llarg, en el tercer o quart parabolt em sembla que la via marxa a l'esquerra, em resulta estrany doncs comencen allargar una mica més les assegurances, faig uns passos per arribar al següent parabolt que em costen força, el següent encara està més lluny i cada cop més difícil, em paro i m'ho torno a mirar veig que sense donar-m'en compte m'he canviat de via. Desfer aquests passos em fan perdre una bona estona.Després segueixo vertical, poc a poc es va posant més amigable i aviat ja puc anar en lliure amb roca molt millor que en el primer llarg.La vista sobre la Saca Gran, les Bessones, l'Agulla de l'Arbret, la Agulla dels Ossos, i a la Carnavalada, són tremendament esplèndides, una tranquil·litat immensa només trencada pel cant dels ocells, que avui els podem sentir més que mai. Això d'estar pràcticament sols és una joia. Sortint del tram més dret del segon llarg. L'Ita iniciant el tercer llarg. Malgrat avui té que fer calor, nosaltres estem a l'ombra i arriba un moment que et toqui el solet s'agraeix. Canvi de reunió per acabar per la Via Siddharta. Iniciant el desplom de la via Siddharta.Foto des de l'extraplom a la reunió. Sortim de la part més desplomada.Roca boníssima per arribar al cim. En el cim ens hi estem una estona per admirar aquest entorn tan meravellós. Durant molts anys vàrem sortir setmana rere setmana amb el formidable escalador i millor amic en Josep Monistrol, ell ens va encomanar aquesta admiració per les agulles, doncs plegats en varen fer moltes i sempre que estem per aquí ens en recordem d'ell. Una bona vista del Setrill i el Broc del Setrill. Mires les agulles que t'envolten, tanques els ulls amb l'intenció de guardar aquest moment per sempre més.Foto al cim molt contents de tornar ser al cim d'aquesta agulla. Iniciar el ràpel ens produeix certa tristesa pel fet d'abandonar aquest cim i aquestes formidables vistes. Ràpel aeri que sembla que puguis caminar per sobre d'aquest monòlits. Un matí d'aquells que recordarem durant molt de temps, ens ho hem passat molt bé pujant en aquesta agulla i admirant el seu entorn. Aproximació: des del refugi Vicenç Barbé agafarem el camí que puja per la canal de les Bessones, un cop arribats a l'alçada de la Vespa haurem de pujar fins al peu de les vies. Descens: en 2 ràpels un de 25 metres i un segon de 40 metres per la cara sud. La Via: Itinerari que puja per la cara oest a l'esquerra de la via Santacana que puja per la canal. Traçat molt ben trobat i ben equipat que amb tres llargs bonics i verticals et situa sota de la bola final, després amb un canvi de reunió podrem arribar al cim per la via Siddharta. Molt recomanable, ideal per dies de calor. 1er llarg: 15 metres. V/Ao. Podem començar des de baix de tot o entrar un xic més amunt i entrar a l'aresta. Roca relliscosa i...
