Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via Les Canaletes - 3/06/2022
Ens trobem amb la Pilar Perales, Miquel Garrel i Josep Fatjó en el bar del monestir on aprofitem per fer un cafè. Sense adonar-nos compte ja se'ns ha fet l'hora d'anar a buscar el funicular de Sant Joan, on ens trobem amb més gent de la penya escaladora, tots vivint de la subvenció estatal. Uns van a la Miranda de Sant Pere i ens deixen només arribar, altres van als "Gorros" i els deixen només arribar a la primera corba, doncs nosaltres avui anem a la Panxa del Bisbe.La Panxa del Bisbe és una agulla que ens agrada repetir, i especialment la via Canaletes que és l'original d'aquesta cara. Avui anem amb aquesta intenció.Baixem tranquil·lament passant pel costat del Trencabarrals i després arribem al Pla dels Ocells on ràpidament som a peu de via. Encara no hi toca el sol i es nota. la Panxa del Bisbe imponent des del Coll del Trencabarrals En Ramir li fa il·lusió fer la primera tirada i ràpidament comença a escalar. La via està restaurada, però s'ha d'escalar entre assegurances, tot i així, sempre es pot posar algunes assegurances flotants que li treuen distancia.Poc a poc i va guanyant alçada, doncs malgrat hi ha bona pressa la tirada és força dreta. L'Ita començant la via. Sortint de la primera reunió amb la Gorra Marinera, la Magdalena Inferior i a primer terme el Trencabarrals. Des de l'aresta faig foto a la 1ª reunió. L'Ita iniciant el 2on llarg (Foto Ramir)En Ramir en el segon llarg.L'Ita anant a buscar l'entrada a la canaleta, doncs he fet la segon i la tercera en una sola tirada. L'Ita en la quarta tirada. (Foto Ramir)Arribant al cim amb els "Gorros" al fons. (Foto Ramir)Foto cim.L'Ita a l'inici del ràpel. La nostra ressenyaAproximació: nosaltres hem vingut des de Sant Joan passant pel Trencabarrals fins el Pla dels Ocells. Però també podem pujar per les escales dels pobres en direcció a Sant Jeroni, que hi passarem just per sota.La via: una gran clàssica de Montserrat, sense dubtes no té que faltar a cap escalador Montserratí. Certament el grau d'exposició ha anat canviant amb els anys, però tot i així el primer llarg és extraordinari, el segon divertit, les canaletes boniques,i altres són el peatge per arribar al cim d'aquesta preciosa agulla. 1er. llarg. 40 metres. IV, V+, V, IV. 5 parabolts. Des de l'escales ja veurem al primer parabolt al costat d'una pedra característica, just aquí trobarem el pas més difícil del llarg, després seguirem vertical per terreny força dret, però amb una pressa extraordinària, els darrers metres anirem lleugerament a l'esquerra fins que ja podrem entrar a la reunió.2on llarg. 20 metres. IV+, IV. 2 assegurances. Sortim per la dreta de la reunió i a uns 4 metres trobarem la primera assegurança, després anirem pujant vertical en tendència a l'esquerra i trobarem un buril i tot seguit la reunió.3er llarg: 25 metres. V, IV. 2 assegurances. Anirem a l'esquerra per entrar a la canaleta, després seguirem per la mateixa fins a trobar una reunió amb un munt de burils.4art. llarg: 30 metres. III, II. Pugem vertical fins arribar en uns arbres on farem la reunió.5è. llarg: 50/55 metres. II, III, II sortim per un terreny trencat per superar un petit ressalt i després anar a la dreta on trobarem una savina per assegurar-nos els darrers metres fins el cim. Arribats al cim i si porteu un parell de recuperables podreu muntar reunió en el mateix cim, sinó haureu d'anar a buscar el ràpel.1ª Ascensió: J. Plà., J. Balcells, i X. Sirera, el 29-8-48. Una ascensió espectacular per l'època.Material: 8 cintes, reunió, i friends fins el 0,50. Apa a escalar que el mon s'acaba!!
