La Senda dels Mamuts al Cingle del Pont de Roca del Mal Pas de Can Pobla. La Mola. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 23-03-2022.
Aquesta cinglera a l'esquerra del Torrent de la Querosa amaga aquesta joïa. El mes de març les tardes ja no són tant curtes i quan el Ricard em proposa anar a aquesta via no ho dubto gens, vinga!! La Senda dels Mamuts és una d'aquelles petites joïes que amaga el nostre estimat Sant Llorenç, descobert pels germans Masó que hi van saber obrir una línia lògica i agosarada.Aproximació:Ens arribem a Matadepera, d'allà cap pujar cap a cinglera del Mal Pas de Can Pobla; nosaltres vam anar per la urbanització Cavall Bernat seguint el camí del Pla que continua amb l'avda de Can Marcet, la seguirem fins el carrer de Les Boixaderes, passat el trencall a Can Robert girem a la dreta pel Carrer Granera, en un revolt a l'esquerra podem aparcar, allà comença el camí de la Canal de les Bruixes. Seguim el corriol fins a trobar la pista que puja a Can Pobla, la seguim uns metres i al'indret que indica perill abelles, pugem per allà, passem per entre les Arnes fins a una altra pista/corriol, el travesem i per sender mig perdut anem a buscar la cinglera de Can Pobla, la resseguim pel seu vessant oest, quan estem apunt d'arribar al torrent de la Querosa ja veiem la paret on tenim la via. Aquesta comença al peu d'una canal on una Alzina ens ajuda a assegurar el company.Aspecte del diedre inicial que acaba en xemeneïa.El Ricard progressant i protegint el diedre. La primera tirada comença per un diedre, l'entrada és ben vertical i amb les preses justes, una fissura estreta ens permet protegir-nos, els primers espits són ben amunt. Quan el diedre s'obre l'escalada esdevé més relaxada, posem un Tòtem 2 i aviat podem abastar el primer espit. Aquí canvia l'escalada, ara usarem la tècnica de xemeneïa, la motxilla ens farà nosa, ens la pengem de l'arnés.A la ressenya indica un pitó que no trobem, els Tòtems hi queden prou be.Començant la xemeneïa, la motxilla fa nosa.Empotrament superat !Sortir de la xemeneïa i passar a la placa de la dreta costa, tanmateix acabem de xapar el tercer espit; la continuació és per unes terrasses trencades en tendència ala dreta, abans d'entrar a la reunió una balma ens farà treballar, això si no volem agafar la cinta, el pas no és obligat.La reunió és en una feixeta arbrada.Segona tirada amb un inici arborícola per abastar la paret, Foto Ricard Rofes.La segona tirada comença curiosa, ens hem d'enfilar per una Savina petita que vincla com mai...això si no volem trincar l'espit i passar-ne via, però nosaltres volem gaudir el gest i apurem la Savina, pobreta....fins a poder entrar a la placa.Continua per un terreny molt trencat però senzill a buscar una escletxa on trobem un pas prou punyetero, el protegim amb el C-3 fins a poder encintar el darrer espit. Superat aquest tècnic passatge l'escalada perd verticalitat i transcorre per terreny prou delicat fins a sortir de la cinglera i fer reunió d'una minsa Savina, en conjunt prou reexida la tirada aquesta. Al pas clau de la segona tirada que protegim amb un C-3. Fotos Ricard Rofes.Segona reunió en una Savineta i recuperant el company.Darrers metres de via, curta però intensa.Foto Miranda i Salt dels Cavalls.Les tardes a Sant Llorenç ens regalen...foto Ricard Rofes.Itinerari aproximat i ressenya dels autors. Una vegada a dfalt acabem de grimpar un tram trencat amunt i cap a la dreta per trobar el camí del Mal Pas, el seguim cap a l'est ( dreta) fins al Bolet de Can Poble desfent el camí de pujada.Escalada de pocs metres però intensos. via semiequipada on haurem de portar Càmalots/Tòtems fins al 3 sobretot per a la primera tirada, el tres és per a protegir el xapatge del darrer espit, és prescindible, però si el porteu el posareu...no calen pitons.Si encara no n'heu tingut prou, nosaltres a l'anar de tarda ja se'ns fèia fosc, podeu fer la via del costat, la Matalot...
