*** Les tribulations de Franska (765m, 6a), Pic d’Artouste (Punta 2.816m),Larribet (Pirineu francès)
Dimarts, 23 d’agost de 2022La vàlua és una mesura que admet molts referents. Bellesa i llunyania sumades a l’excel·lència del granit d'Artouste són els elements que han convertit les Tribulations de Franska en clàssica. Línia extensa que ens brinda un autèntic festí de placa. Textura, el tret diferencial de cada tirada, ens deixem guiar pel seu tacte, sofisticat i barroc.Contraforts, murs, arestes, puntals... el viatge és llarg i excitant. Alcem la vista a l'aguait del que ens espera, deslligats ja de la calma de les valls. La sobrietat d'aquesta roca ens fa elegants per obligació, no deixem petja, tot just surem al caire d'aquests perfils on les fissures es mantenen absents.Escalem, impossible cansar-se d'aquesta festa a la que ens hem convidat. La llum canvia, l'aire s'afina, no hi ha més frontera que la del cim, però no ens hi podem quedar. La baixada, una altra aventura de la que en sortim ben parats, tot i que els núvols ens fan allargar la jornada més del previst. El record perdura, me l'enduc per tornar-hi!Notes d’interès vertical: Tribulations de Franska, escalade plaisir, definició inevitable per aquesta elegant ruta concebuda per gaudir del granit pirinenc en els diferents formats que abasta la placa. Ben oberta, és una escalada on es busca el detall, la sobrietat dels seus murs, no li impedeixen ser refinada en el gest.La longitud és un altre dels trets distintius de l’itinerari, divuit tirades que sumen un plus compromís i donen a ambient d’alta muntanya a la via. Les Tribulations està perfectament equipada amb bolts i alguns pitons, llevat de tres tirades (L15, 16 i 17) on es torna tradicional amb assegurances testimonials (pitons, ponts de roca)i bones fissures per protegir.Totes les reunions muntades i fins R8 rapelables, només cal reforçar R15 i R16 (un bolt). Pel que fa a la R12 millor creuar zona herbosa i fer R12bis a peu del mur per evitar fregament. De material tan sols necessitem unes catorze cintes i afegir semàfor aliens i friends(0,5 0,75 i C1) pels tres llargs semi-equipats, estrep opcional.Roca de luxe, granit compacte de relleus i formes capricioses on predomina la corba, tot i tenir fissures ben definides no és una escalada d’angles rectes. Tan sols cal parar atenció a la roca en algun tram concret com el L9 o algun tros d’aresta amb blocs inestables.Via sostinguda i obligada en el cinquè grau (V/V+) amb un parell de llargs clarament més difícils (6a): l’esvelta bavaresa del L12 per tècnica i el mur del L18 per atlètic. Aquest darrerse’ns dubte el més exigent de tot el recorregut, l’estrep pot ser útil si el volem trampejar o també tenim l’opció d’evitar-lo sortint caminantdes de la R16 per la vira herbosa a la dreta.En conjunt l’escalada resulta més diversa del que podríem suposar veient la ressenya. Clar predomini de la placa i de l’adherència a les vuit primeres tirades, després d’un tram senzill (L5 a L8 possible ensamble) la paret es redreça i els sis llargs següents es fan verticals i variats, amb oportuns diedres i panys picants que sacsegen la monotonia. Un parell de llargs en cresta (L15 i 16) al més pur estil alpí ens deixen a la torre final on torna la verticalitat més rabiosa, final perfecte per aquest traçat que no decau malgrat els metres escalats.A tenir en compte, des de la R8 es pot abandonar rapelant per la mateixa via o bé amb tres ràpels de 50-55m pel marge dret de la canal de roca blanca. La paret està orientada al sud-est, tenim sol des de primera hora del matí, cosa d’agrair donada la llargada del recorregut i l’alçada a la que escalem.La via, gràcies al seu bon equipament i una dificultat homogènia resulta ràpida d’escalar, però el descens és complicat i al principi sense camí definit, preveure una jornada llarga.Accés, el nostre punt de partida és el refugi de Larribet (2.072m), per arribar-hi cal anar al poble francès d’Arrens i des del seu centre anar a l’esquerra seguint les indicacions de Barrage du Tech, carretera D-105. Al capd’uns 10 quilometres la carretera...
