*** L’Antre de Fafner (300m, 6b+, V+/Ae oblig), Remuñe (Losas del Ibonet), Benasc
Dissabte, 10 de setembre de 2022Quan un llibre és nou fullejar-lo sempre desperta l'expectativa i si és d'escalada la impaciència per estrenar-lo obliga. La guia de Benasc em confirma el que ja intuïa, molta roca i un tarannà alpí que fa temps que enyorava. Està clar que la llunyania en preserva el caràcter. Per fer els honors escullo una vall que mai havia trepitjat, Remuñe i una via amb un nom que recorda una òpera de Wagner, l'Antre de Fafner.Criteri notablement subjectiu, però suficient perquè la motivació no falli davant la llarga aproximació. Suspicàcia infundada, Remuñe es revela com una vall d'aigua capaç d'agermanar una bellesa serena i desolada en una sola mirada. Al tombar d'un petit ivó, la nostra paret, immensa planxa de granit coronada per una barrera de sostres i contenint-la, el diedre que ens tempta.Té línia. La força visual del recorregut s'amanseix quan en reduïm la distància, escalada en format maniobrable i perspectiva esvelta. Traçat net i sensat que reclama ferralla i no fer gaire cas de la mullena d'alguns passos. Fissures d'escola, plaques sinceres i un cim que no és tal, són part del conjunt. Avui el que compta és el tot.Notes d’interès vertical: L’Antre de Fafner (ressenya), així es com anomenaven les antigues guies franceses els bivacs que sorgien als plans de la vall de Remuñe, avui però l’Antre es refereix a un diedre gegantí que irromp a les Lloses del Ibonet reclamant-ne el protagonisme. Pintoresc itinerari que encaixa a la perfecció en el concepte de “love climbing” alpí.L’esplèndid marc de cims que l’envolten imprimeix caràcter i la lògica aclaparadora del seu traçat li garanteix l’etiqueta de clàssica. Via d’atractiu senzill i directe, com l’escalada mateixa. Els oberturistes han tingut l’encert de deixar-la semi-equipada amb bolts (alguns rovellats), un parell de pitons i ponts de roca remullats. Totes les reunions són de dos bolts.La immensa línia de fractura del diedre acostuma a regalimar aigua, d’aquí el rovell dels bolts i el mal estat dels ponts de roca, és habitual trobar algun llarg moll, sobretot el L2 i L5. Millor no anar a la via a principi de temporada, amb el desgel de finals de primavera o inicis d’estius bona part de la paret pot estar molla.Assegurances justes, protegint els passos difícils o les plaques, el traçat està força net, però resulta senzill de protegir. De material necessitem, catorze cintes, joc sencer de friends/tòtems (des de tòtem negre fins C4) i tascons, estrep opcional. Bon granit, les plaques són compactes i les fissures franques, però trobem algun tram de blocs als que haurem de parar atenció (final L4 i inici L5).Dificultat assequible i grau correcte, generós en els sisens i més ajustat a la resta, el desplom de 6b+ no resulta obligat (V+/Ae). L’esquema de la via és el misteri a resoldre, un rotund diedre tallat per dues barreres de desploms, el traçat però, sap solucionar l’obstacle amb mestria i inesperada elegància. L’escalada resulta variada, plaques tombades d’adherència i fissures on s’alternen trams tècnics amb d’altres més atlètics, destaquen per bellesa l’esvelta bavaresa de la segona tirada i el bonic diedre de la quarta.La travessa del cinquè llarg té ambient i, tot i que senzilla, és aèria. Cantells rotunds i verticalitat als dos sostres, intens el primer (L2) i sorprenentment encertat el segon (L6), té totes les preses al lloc precís per gaudir del magnífic flanqueig sobre el buit que ens regala. Malgrat l’orientació sud de la paret, tenim ombra fins al migdia, el diedre ens amaga del sol.Accés, des de Benasc prenem la carretera A-139 en direcció França, la seguim sencera sense desviar-nos en cap moment i gairebé el final aparquem. Uns metres enrere d’on hem aparcat trobem l’inici del sender (rètol) que recorre la Vall de Remuñe.Aproximació, remuntem la bonica vall de Remuñe fins arribar al petit Ibonet de Remuñe. Seguim sempre el camí principal (marques blanques i verdes), tan sols hem de tenir present que...
