ISAAC GABRIEL 160m. V+- PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DE MONTGAI
Primer una mica d’història realitzada pel nostre departament de recerca. Aquesta via es mes vella que l’anar a peu , es de les primeres de la paret la van obrir uns quant nostre sinyor encara jugava als patacons. Es de quant per ser ascalador calia ser valent , un grapat de pitons un martell i amunt que fa pujada , la màxima sempre era mirar tornar-los tots cap a casa de nou per lo escàs i lo car del material en aquella època , eren poc solidaris amb els següents repetidors i si alguna peça hi quedava no era per voluntat era per que la mal parida no volia sortir. Per aquet fet amb el temps ja hi havien uns quants pitons escampats deixats sempre a la força entre llàgrimes i renecs pels abandonadors. Arriben nous temps i amb ells els trepanadors i els parapors , les noves modes aconsellen equipar les vies clàssiques per tal de poder anar-hi sols amb cintes al mes pur tall de FRIKI i així es farà amb aquesta i amb unes quantes mes , coincideix amb el temps de les malles , roba de colors llampants i la meravellosa paraula “EXTREM”. Això la va portar a ser una de les mes repetides i conegudes de la paret , cosa que li ha passat factura a la seva esparrant roca. Ara les noves modes aconsellen tornar-la al seu estat original de via d’autoprotecció i amb el permís dels autors se li treu pràcticament tot , sols queden les reunions i alguna peça fixa escampada pel traçat. LA VIA La veritat es que ens ha agradat mes que molt , l’hem xalat de valent ,tots tres hem coincidit en aplaudir la iniciativa de tornar-la al seu estat original o quasi original , ha tornat a ser un viot de traca , mocador i manola cimera. Sempre avia estat una bona i bonica via però ara així mes neta a guanyat un grau i pot ser dos. Amb un joc complerts de tòtems , un joc d’aliens i un joquet de tascons petits i mitjans us la podreu amanir al gust , no us caldrà pitonar gens que ara això del martell ja es cosa de padrins. També comentar que aquesta nova actuació de ben segur la deslliurarà de la seva cantada condemna , uns quants anys mes al ritme al que era sotmesa l’haguessin espatllat per sempre mes i tornat en via mes lletja pel fet de que la roca perdés el reconegut tacte aspre de la zona. La veritat es que es una bona i bonica via que permet perfectament l’autoprotecció i ara amb el nou estat us farà gaudir del bo i millor de la paret de l’Os. Sols queda comentar-vos que sabent com saben que ara hi hauran cues per repetir-la us caldrà demanar primer tanda al bar que es on porten les reserves i també us vendran els tiquets , ah...i si els dieu que veniu de part nostra us faran un 15% de recàrrec , aprofiteu-lo.RESSENYA DEL TONET TUNEJADAFOTOBARLO XIST
