**** Fulgencio (180m, 6a) entrant per Tito Rolín-Bus (6a/Ae), el Hueso, la Pedriza

Dissabte, 5 de novembre de 2022La identitat de la Pedriza té una part de fantasia, tota una nomenclatura ho reflecteix. Denominacions comunes per un exotisme mineral que cobra la seva màxima expressió en el Hueso, el més alienat d'aquests experiments geològics, l'únic capaç de convertir el buit en presència. Plantats sota el seu arc, constato que aquí la imaginació no necessita ales, la realitat que tenim davant dels ulls cobreix àmpliament expectatives.Com deu ser escalar tanta esveltesa? Fascinant. Ens movem amb cura, sense cap gest brusc que trenqui el delicat equilibri que ens manté a la superfície. Mentrestant, les nostres ombres ens observen des de la paret veïna, per un cop som més lleugers que elles. Impressiona. Som elegants, la via ens fa elegants.La Fulgencio ve d'un altre temps, de quan la roca s'expressava sota les mans dels oberturistes i dictava camí. El més sincer, el més valent. Has de creure en ell, ho fem. A aquestes alçades la nostra fe en el granit pedricero és irreprotxable. Gaudim i vibrem amb cada passa, quina ruta tan bella i diferent. Se't fica dins. De nou terrenals, la contemplo i penso - és la màgia dels seus boscos la que es trasllada a les parets, o és a l'inrevés? Llum i forma, quin lloc aquest companys.Notes d’interès vertical: Fulgencio (ressenya), gran clàssica de la Pedriza capaç de descobrir la lògica on no n’hi ha. L’atractiu del Hueso no coneix de raons, tan sols compta el deliri vertiginós que el seu arc suscita. Magnífica escalada on cada gest ens connecta al tens equilibri d’unes plaques on l’elegància és certesa. Esvelta i aèria, ostenta un traçat que et manté al límit de la incredulitat fins que el resols.El juny de 1972 Fulgencio Casado i Piviu escalaven la colossal columna del Hueso, la darrera que restava de les tres parets icòniques de la Pedriza, completant amb el Pájaro i el Yelmo una trilogia plena de bellesa i compromís. La xemeneia de la primera tirada de la Fulgencio és mítica per la seva exposició, una única assegurança força amunt i escasses possibilitats de protegir deixen clar el caràcter sever d’aquesta via.Nosaltres ens decantem per l’opció de fer la primera tirada i part de la segona de la via la Tito Rolín-Bus (ressenya) per accedir a la R1 de la Fulgencio. Elegant combinació de dues vies semi-equipades, trobem parabolts a les tirades i a la Fulgencio a algun burí testimonial, vestigis de l’obertura inicial. Totes les reunions muntades (bolts), llevat la darrera que fem en un arbre.De material necessitem dotze cintes, friends fins C3, tricams i serenitat. Granit de primera, murs implacables que transmeten la seva solidesa a l’escalada. Roca compacta, adherent i amb un gra que permet fer meravelles. Clar predomini de la placa, però amb magnífiques fissures que demostren que en el granit totes les tècniques hi tenen cabuda.Grau clàssic, reflexa el tarannà de l’indret, fermesa i compromís, l’escalada és obligada (6a oblg). Orientació sud, tot i que la primera tirada a l’estar immersa dins el bosc resta a l’ombra. La mateixa arquitectura del Hueso defineix el traçat de la via, una línia agosarada que enfila sense miraments el perfil de l’arquejada columna que el fa únic.Per atènyer l’arc optem per evitar la xemeneia inicial de la Fulgencio i començar l’escalada per la via situada a la seva esquerra, la Tito Rolín-Bus. Primera tirada magnífica, una esplèndida fissura amb forma de mitja lluna que llueix neta amb un pas final picant protegit per un únic bolt (6c o 6a/Ae)Escalem part del compacte esperó de la segona tirada de la Tito Rolín-Bus, adherència pura (V+, bolts), quan portem una quinzena de metres estem atents a veure una reunió a la nostra dreta a la que arribem amb un senzill flanqueig. Des d’aquesta reunió intermèdia arribem amb un ràpel en diagonal (25m) a la R1 de la Fulgencio.Els dos llargs següents solquen de ple la increïble columna del Hueso, aeris, vertiginosos i d’una elegància de moviments que tan sols la incisiva simplicitat...

L'art rupestre de la cova Tito Bustillo

Donant resposta al comentari del nostre lector, que posa de manifest l’interessant precedent bibliogràfic del treball d’en Magin Berenguer sobre l’art rupestre del Pozu...

La cueva de Tito Bustillo

La cueva de Tito Bustillo es una galería de unos 700 m de longitud, a la que en la actualidad se accede por una entrada artificial localizada en el extremo opuesto a la entrada...

LA PEDRIZA - El Yelmo (1.670 m)

Aprofitant l'estada a Madrid i que tenia guia particular ens dirigim a la Sierra, més concretament a la zona de la Pedriza en direcció a Manzanares del Real, on deixem el...

Toran, Cumedan, entrant de boires i aigua.

13 d'agost del 2013La tempesta que ens foragità de la Ribagorça deixa boires residuals que s'aferren als vessants i que el nord conserva i afavoreix més de l'esperat.Caminar...