Pico de la Montañeta (2558 m). Corredor Central. Una petita joia davant de les Maladetes
01-04-2023Desnivell: 820 metres, 200 metres per al corredor pròpiament .Dificultat: 50 graus en la part central i superior. La resta 45 graus. Es desgrimpa per el mateix llocMaterial: casc, grampons i dos pioletsTemps: en total vaig emprar unes 4:30 hores cotxe-cotxe sense pressesIntroduccióLa manca de nevades d’aquest hivern i els successius canvis de temperatura han permès que la neu del corredor s’hagi anat compactant i transformant progressivament. El resultat ha estat molt semblant al que els escocesos anomenen snow-ice, una barreja compacta de neu i gel, perfecta per progressar, doncs les puntes dels piolet i grampons queden ben estables donant sensació de seguretat i , emprant la tècnica adequada, permet una progressió ràpida que , això sí, no tolerarà cap errada. Tot un regal per a un glaciarista després de tants mesos de penúries al pirineu oriental.DescripcióQuan deixo el cotxe al final de la carretera (1790 m) coincideixo amb la Berta, una amable noia de Benasque. Intercanviem unes paraules i em confirma que el corredor es troba en molt bones condicions. Ens acomiadem i vaig resseguint el camí d’estiu fins a la cota 2250. Aquí em desvio a la dreta, vorejo un petit llac i m’equipo darrera un bloc. Està entrant una pertorbació, fa molt de vent, fred, i només puc intuir l’entrada del corredor enmig de la boira.Amb aquest preludi, començo a pujar la pala d’accés al corredor. Aquí ja començo a tastar la qualitat de la neu gelada que m’espera. Quanta raó tenia la Berta: entusiasmat amb aquestes condicions, m’oblido del vent, el fred i la boia i em concentro en la pròpia ascensió. El corredor es va redreçant progressivament i cal anar adaptant les tècniques de progressió. Es pot dir que a partir del punt més estret la inclinació és de 50 graus mantinguts. D’aquesta manera i massa aviat, s’arriba al coll. Només cal resseguir un llom a l’esquerra fins assolir el cim, que comparteixo amb els companys inseparables d’aquesta sortida: el fred, el vent i la boira. Que més es pot demanar !La baixada la faig per el mateix camí, on tinc la oportunitat de practicar les diverses tècniques de descens de corredors. Per sort, el temps va millorant progressivament i aprofito per fer algunes fotografies que adjunto en aquesta piulada.Un petit gran matí que va acabar al restaurant Maupàs ben acompanyat amb l’Anna.Nota: com tot el relacionat amb la neu, aquestes condicions es van acabar amb la gran nevada que vàrem tenir al Pirineu aquella mateixa nit. XavierKAproximació al corredor per el camí d'estiu a GorgutesPer poder fer les fotos, lligo una baga a cada piolet, així les mans poden estar lliuresLa sortida del corredor una mica més amuntArribada al cim enmig de la boiraCim !Desgrimpant amb compteUn moment de tranquilitat a la base del corredorMirada enrere. El temps millora i permet veure la ruta més fàcilment
_2.jpg&w=320&h=180&zc=1)
