La Dama de Los Vientos a la Pala Alta del Montroig. 05-11-2022.
Aproximant a Coll de Porta la Pala del Coll Fèia dies que no tornavem al Montroig, la calor ha afluixat amb el que amb el Josep ens hi acostem. La via ens atreu a tots dos, de molt de temps a la llista de pendents, i amb raó, la via s'ho val ! Són pocs metres d'escalada però intensos, ens quedarem amb molt bon gust de boca.Aproximació:Haurem d'arribar a Balaguer d'on seguirem direcció Àger per la C12 fins al MOnestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrrera en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046. De Vilanova anirem per pista en direcció a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi trenquem a la dreta aparcant sota les parets. Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...D'on deixem el cotxe, nosaltres, surt un corriol que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala Alta fins arribar en baixada a Coll de Porta, darrere unes baranes de fusta surt el corriolque resegueix la base de la Pala del Coll, la nostra via és al girar la paret encara completament a l'est i no visible fins que no trenquem, aleshores el marcat diedre se'ns farà present, així com el traçat de tota la via.L'imponent mur per on va la via, impressionant !El Josep ja al potent diedre inicial. La primera tirada és la més potent de grau, no pas la més obligada però. S'hi posa el Josep; al començar haurem de negociar amb una roca amb poc canto i amb progressió potent i delicada. Superat el rètoil de la via entrem a un terreny que ens obliga a deixar el diedre i anar per l'esquerra, l'equipament tot i ser un luxe obliga escalar.El darrer tram de diedre és on s'ha de tibar mes, nosaltres en artifo.... A partir de mitja tirada el diedre torna a trempar fins i tot a desplomar un pel, aquí ens caldrà aprofitar l'equipament i progressar en artifo, A-0 o estreps segons veïem. Quan s'acaba el diedre ens cal sortir a la dreta, aquesta sortida torna a demanar un cop de gas ! Tirada sublim, llàstima de no tenir la capacitat de fer-la "neta".Entrar a la penjada reunió té el seu què....Recuperant, i suant, els darrers metres.....Penjada primera reunió, des de la segona tirada.Aeri segon llarg, mes espectacular que díficil. Foto Josep Sanz.La segona tirada és curta, sortim d'una penjada i aèria reunió per flanquejar a la dreta gràcies a unes generoses regletes de mans, entrem a un diedre/canal que travessem per entrar a la placa penjada que tenim al davant, pas molt bonic. Amb bons peus i mans minses anirem derivant cap a la dreta fins situar-nos a l'altre extrem de la placa, aleshores toca enfilar un muret de roca patinosa fins la reunió en un petit nínxol penjat al buit. Un gaudi pels sentits.Segona reunió, en una petita cova, i recuperant la tirada.El tercer llarg supera un mur vertical que mor en un extraplom, els aperturistes però troben la manera de continuar en lliure ben elegant endinsant-se en una marcada xemeneïa, el mes difícil serà però, entrar-hi.Al primer mur ens caldrà fer uns quants passos d'estreps trobant aleshores la gràcia en deixar l'artifo per entrar a la xemeneïa, pas curiós.La xemeneïa és de progressió amable i et sents protegit tot i que sota els peus tens el buit...flanqueig a la dreta i ja som a la tercera reunió, prou còmoda.El tercer llarg comença amb artifical per entrar a una xemeneïa.Empotrant-se a la xemeneïa.Començant i sortint de la xemeneïa. Fotos Josep Sanz.El darrer llarg, el quart és potser el més senzill, puja per uns murets de franges Vilanovines ben atractives. Aquí les xapes són més alegres i haurem d'escalar concentrats. Passat el primer mur anem a buscar el segon i ja sortim a cim !Agradable i potent llarg de sortida. Foto Josep Sanz.Quarta reunió i el company emergint de la vertical.Darrers...
