LA LLEIDA DESCONEGUDA: LA CATEGRAL NOVA DES DE LA VISIÓ INSOLITA o RECERCA D'ANTIAERIS DE LA CIUTAT
Hi ha llibres i articles que esmenen que els campanars de la catedral nova havien servit de refugi antiaeri. Decideixo anar a posar el nas sobre el tema. Li comento a en Josep Maria Carles que va viure de petit a la catedral si en sap alguna cosa. El seu pare era sacristán. Ell ho comenta a en Joan Argiles, arquitecte de l'edifici, i a l'Antonio que va treballar de sacristán. Un equip majestuós per descobrir racons amagats de la catedral. Quan acabo la visita tinc la sensació que desconec la nostra Seu Nova. Tenim un monument de primera categoria però totalment ignorat. No és que la Seu Vella li faci ombra, sinó que la capacitat cultural lleidatana és molt curta i no sabem valorar el nostres oblidat patrimoni. Una llàstima que cada dia veig més evident.Damunt de la porta hi ha un impacte d'un obús.REFUGI ANTIAERI: Ho havia sentit dir i, entre d'altres llibres, ho havia llegit en la revista Shikar núm 5 del Centre d'Estudis de la Comarca del Segrià en un article de Josep Maria Camí i Josep Maria Belio titulat: La Batalla de Lleida. En aquest article s'afirma que els dos campanars foren utilitzats com a refugis antiaeris en el conflicte armat de la Guerra Civil.Entrem a la catedral. Hi ha la làpida recordant la reconstrucció de la Catedral per part del bisbe Aurelio del Pino (de funesta memòria pels lleidatans) l'any 1955. La restauració fou feta per Regions Devastades per presoners dels Batallons de Treballadors (un altre meló pendent de començar).Faristol posat el març de 2023. Cap mensió als treballadors/esclaus.A dreta i esquerra hi ha dues entrades que serien els suposats accesos als refugis de la ciutat. Entrem primer a l'esquerra. Hi ha una sala quadrada, d'uns 5 m x 5 m. d'allí mateix surt una escala de cargol bestial. La sala és petita però sense fer cap reforma podria ser de refugi per a les cases del sector del carrer de Sant Antoni que no tenien cellers - molt emprats com a refugi en aquells anys a Lleida. Pugem per l'escala. Impressionant amb alguna finestra que ens permet veure que hi ha un gruix de tres metres. L'escala no puja per la torre del campanar sino que estem pujant pel mur de l'edifici. En algun moment pensem que podria haver un soterrani al costat de l'escala però no vam saber trobar l'entrada. L'arquitecte ens informa que no hi ha cap espai obert per sota en els plànols de l'edificació. A la paret de darrera de la porta d'entrada podem veure uns grafismes esborrats. Semblen ser dues cares femenines gruixades amb llapis o carbonet i un colom (podria ser el símbol de la pau ¿?). També hi ha algun xifra apuntada segurament pels treballadors. Tots hem coincidit que podrien ser dibuixos fets pels presos dels Batallons de treballadores que van reconstruir la Seu Nova. No hem pogut enllaçar amb l'atri superior ja que hi ha uns taulons que ens barren el pas. Anem a la porta de la dreta mirant a l'altar.En Joan Maria ens explica que per aquesta porta, del suposat refugi, també fou emprada a finals dels anys 50 com accés a una escola unitària on ell va assistir de petit. La porta d'accés ens dona pas a una sala rectangular. Hi ha també una porta d'accés directe des de l'església. La sala tampoc no es gaire més gran que la de l'esquerra. Personalment no crec que fos l'indret més segur per refugiar-se però davant la manca de cap altre indret on refugiar-se era el millor indret. Segurament hi anirien els veïns del carrer Major. Les escales amunt ens porten a l'antiga classe allargassada amb poca llum exterior. A l'extrem oposat hi ha els antics lavabos.. Posteriorment es van posar unes estanteries per fer una biblioteca.Impactes de metralladora que dona al carrer MajorEn les escales hi ha una finestra que dona davant de l'Hospital de Santa Maria (actual IEI) hi ha uns impactes de metralladora dels quals en parlarem en una propera entrada. Elements molt interessants per interpretar certs fets no documentats.Pugem al pis superior sortim al terrat que uneix les dues capçaleres dels campanars. És un indret privilegiat. En mig hi ha una creu...
