L'Aigua de Déu a la Paret de la Batalla.
En aquest bonic dia primaveral torno a baixar a les profunditats de Vilamala a fer l'última via que tenia pendent a la Paret de la Batalla: l'Aigua de Déu (que prou falta fa) és una via que ja sospitava que seria exigent i l'olfacte no ha fallat (fer-la en solitari suposo que també l'hi ha afegit un plus). Sinuosa, exigent i bastant bastant obligada, sobretot l'inici del L3 on un còdol a mode d'escambell m'ha ajudat a arribar a la presa salvadora. També destacar la continuitat del L2, on a primer cop d'ull sembla que no hi hagi d'haver res, però mica en mica va sortint.La ressenya original demana bastant material però jo, certament, no he sabut veure on colocar-lo (només els Aliens poden fer falta per trampejar el pas comentat). Roca bona i en general presa roma. Possible descens en rapel amb doble corda (R4 a R3, R3 a R1 i R1 a terra).Apa! Fins aviat i, descaradament, la més difícil de Vilamala... de moment.