*** Sueño Vertical al Talós (230m, 6a), Serrat del Poll, Alós de Balaguer
Dimecres, 8 de març de 2023La pau d'Alòs és un reclam que sempre funciona, però a vegades necessito trencar-la per sentir plenament la seva presència. El contrast és l'ànima dels matisos. Sueño Vertical al Talós permet fugir del concepte de love climbing que ha fet tan populars aquests crestalls encavalcats.No els hi cal, tenen bellesa de sobres perquè sorgeixin línies que ens endinsin en la seva llum. Clarobscurs que avui prenen forma en el magnífic diedre que recorre la columna central del seu pilar més atraient. Impossible passar per alt la força del seu traçat, el record del seu roig feréstec em ronda des que el vaig veure. Em fa tornar.Així que abordem el pedestal que ens hi porta, murs de cantell generós i gris amable. Interval obligat abans del que vinc a buscar, el neguit de la ferralla a l'arnés i la franquesa directa del diedre. Meravella submergir-se en la seva verticalitat.Sota la directriu d'una única fissura escalem, conscients de que per fer nostre l'espai que delimita hem d'entendre. Sé que tan sols hi ha una manera, tosc i primitiu aquest llenguatge demana calma perquè el gest sorgeixi des de l'instint. Roca i buit confabulats en peculiar arquitectura que reclama esforç i compromís. Refugi de clàssica, Sueño Vertical torna a convertir l'escalada en camí natural.Notes d’interès vertical: Sueño Vertical al Talós (ressenya Luichy) el Serrat del Poll necessitava una línia com aquesta per expressar tot un potencial ocult a l’ombra dels seus pilars. Una via amb dues parts tan diferenciades que gairebé es contradiuen, placa funcional a l’inici vers l’esveltesa d’unes fissures que són tota una revolució i ens allunyen categòricament del concepte de love climbing predominant en aquest indret. Un itinerari auster, ple de sensatesa, caràcter i respecte per la roca, una via que ens obliga a estar a l’alçada del que la paret ens brinda.Oberta el novembre de 2015 per Pepe Pueyo i Cèsar Fernàndez, inicialment no tenia bolts en les tirades de placa que porten a la gran feixa, actualment però, llueixen equipades en contrast amb les que s’enfilen pel plegament que s’han mantingut espartanes i obligades. Per tant, parlem d’una via pràcticament equipada en el tram inicial i semi-equipada (bolts i ponts de roca) en la part superior, terreny de diedre i fissures gairebé net.Reunions amb bolts, excepte la R3 (arbre) i la R3bis a muntar en plataforma on no hi ha res. La R1 i R2 són rapelables. La majoria de ponts de roca que apareixen a la ressenya han desaparegut. De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem negre fins C4) i repetir C1 i C2.Roca peculiar, un calcari compacte i de cantells romos als murs inicials que es converteix en vertical i fragmentari al contrafort. Bon tacte, aspre i adherent en el gris, però que fa dubtar en el taronja degut a llastretes incòmodes. És tracta d’una via amb caràcter d’aventura amb el que això suposa, fissures franques, però sense polir i trams puntuals de roca trencada (atenció meitat L5).Grau assenyat, els magnífics diedres del contrafort són els que marquen la pauta, fissures en paral·lel atlètiques, sostingudes i amb un cert compromís (V+ oblig). Orientació sud en les plaques fent un gir a l’est quan ens situem al recer dels plegaments.El traçat (foto Luichy) de Sueño Vertical es centra en l’evidència i s’endinsa sense miraments en la linealitat rotunda dels pilars de la part superior de la muralla. Lògica i elegància que t’atrapa des de la primera mirada, però per arribar-hi calen tres tirades gairebé equipades per un mur discontinu de franges rugoses i bon cantell.Un cop a la feixa intermèdia flanquegem uns cinquanta metres a l’esquerra (II) fins la base dels vistosos encavalcaments. Muntem R3bis en una plataforma (breu grimpada) al peu d’un marcat diedre taronja amb la lletra C i una sageta picades a la roca (bolts visibles). A partir d’aquest punt la via fa un canvi de tarannà radical, les expansions pràcticament desapareixen i la verticalitat...
