Després de la tempesta...arriba la calma, 7b (6b ob, 175 m), Paret de l'extrem, Mont-Roig
Poca concurrència avui al galliner: Jesús, que sols fa que criticar vies parabolades, se'n va amb Anna i Laura a fer-ne alguna; Pepe i jo, que sempre fotem a parir vies obertes per a dalt, ens hi posem en una on el primer llarg s'ha obert així. Potser un dels secrets d'una existència equilibrada sigui el de saber conviure amb les pròpies incoherències.Vic tenia entre cella i cella l'amenaçadora placa d'inici, i ni curt ni ras, l'obre per dalt i aprofita l'avinentesa per seguir per un traçat bonic...
