Matinal a gorros : ana mª correia + guzman silva
DISSABTE,
09 DE SETEMBRE DE 2023
Inicialment
havíem parlat de pujar a Pirineu abans no faci un canvi de temps i ens
anul·li les possibilitats de fer una escapada, però finalment ens
decantem per quedar-nos per Ca la Montse.
Avui
com que no tenim cap presa quedem a Ca l' Anna del Bruc per esmorzar i
ja decidirem qui i on anem.
Finalment
al grup s'apunten cinc companys , o sigui que farem dues cordades.
El nostre objectiu la via “Ana Mª Correia” a la Gorra Frigia.
Com
que ja som grans,.... si podem estalviar-nos una caminada.... o
fem!!!. per axó esperem el funicular de Sant Joan per a pujar fins a
gorros.
El
nostre objectiu esta a la vessant Oest, per tant cal travessar tots
el Gorros per trobar el camí que ens portarà a peu de via.
Una
vegada a lloc decidim cordades i queden formades per una primera que
serem la Isabel i jo i la segona on aniran el Ramon, el Manolo i el
Cesar.
La
primera tirada comença amb els tipics passatges estranys i
relliscosos que presenten totes les parets amb poca o nul·la
insolació on cal anar amb compte per no relliscar. Uns primers
metres drets que cop a poc van per dent verticalitat, fins arribar a
la reunió , uns trenta metres més amunt. Trobarem set parabolts.
La
segona és molt mes ajaguda on tan sols trobarem dos parabolts,.... i
si els veiem !!!, cal fer servir la intuïció per cercar la reunió
enmig d'un mar de pedra. També a uns trenta metres justets de corda.
La
tercera tirada es difícil de seguir però tenint clar on hi ha la
propera reunió vas trobant assegurances que no les veus fins
trobar-te sobre, trobarem set parabolts i és un xic més difícil que
l'anterior.
Aquí en aquesta tirada hi ha un nou concepte de via, fins ara per terreny
ajagut i fàcil, però a partir d' aquí la escalada esdevé molt
vertical amb molt bona roca i ben assegurada per no fer-se mal però
on cal escalar.
Els
primers metres despres de creuar la canal de la via “Viaplana”
son els més dificils, per sort les assegurances estan properes i
podem solventar-ho amb A0. Axó podrem fer-ho les tres primeres
assegurances, però a partir d'aqui ja comença a haver-hi aire entre
les assegurances. La roca de primera i uns “bolos” tan grans que
hi ha vegades que fa por agafar-los i posar-te sobre. És una tirada
“atletica”. Trobarem dotze assegurances en els trenta metres de
recorregut.
Ara
tan sols ens resta la darrera tirada, primer uns metres de placa
protegida per tres parabolts fins a situar-nos sota un desplom amb
pinta de roca trencada, en ple desplom , dos parabolts els primer
d' ells molt sortit que fa por penjar-t'hi i el segon just a la
sortida del desplom, la roca es veu trencada però no s'ha mogut res
i una vegada tenim els peus a l'altura del segon parabolt ja millora
la roca i podem progressar més tranquils fins la reunió al cim.
Com
que la cordada dels companys van tres, es més lenta, i nosaltres
decidim baixar fins el coll per esperar-los i si podem fer una via
més.
Tot
i la quantitat de gent que hi ha al cim, no trobem cap cordada als
ràpels i podem baixar amb tranquil·litat.
Una
vegada al coll, ens decantem per fer la via “ Guzman Silva” que
és la més propera als rapels de baixada.
Son
tres tirades de quart grau amb algun passatge puntual de cinquè que
ens torna a deixar als ràpels del cim. Aquesta vegada ja més
concorreguts.
Al
arribar el nostre torn, dos nous ràpels i al terra. Ara si que ja
recollim els bartuls i marxem a l'estació del funicular per esperar
al companys i allunyar-nos de la possible caiguda de pedres que tindrem si ens quedàssim al coll.
Una
vegada tots reunits de nou, directes al Bruc per fer la cervesa de
rigor.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..................................
Ana Mª Correia
APERTURISTES
............. J. Pazos, M.Muñoz, B.Tachin, P. Martinez, L. Gracia
COMPANYS
DE CORDA .. Isabel Notivoli
MATERIAL.........................
15 cintes
DIFICULTAT
....................... V+ /A0
DADES
DE LA VIA
NOM...................................
Guzman Silva...
