Tresmils Orientals d'Ordesa, Baudrimonts SE i NW, Espalda d'Esparets

 Descripció del recorregut.Comencem la setmana anual pirinenca  amb la meva filla Alba, i dins de les nostres sortides ja és tot un clàssic fer una visita a Ordesa, i aquest any encara més, perquè dins del projecte que te Alba de fer tots els 3000s del Pirineu, Ordesa es un sector que, per causa de les nostres constants visites a aquestes contrades, és molt a prop de completar, només li falten els 3000s orientals, els dos Baudrimonts i l'Espalda de Esparets, així que quina millor manera de començar unes vacances que tancant el sector del Pirineu que més ens té robat el cor ?????. Ordesa sempre enamora.La ruta és molt llarga si la fem des de l'autobús de Nerin, o amb molt desnivell si la fem des de Pineta, però Alba ho té clar, aquest any ja ha fet una vegada la pujada de Pineta al Collado d'Añisclo, i no té ganes de repetir-la, així que ho farem des d'on ens deixa el bus de Nerin.Sortim de Nerin a les 07'00 i a les 07'35 som al punt on ens deixa l'autobús, ens preparem i ales 07'40 estem en marxa. Primer seguint el camí que porta a Goriz fins a arribar al desviament del corriol que va directe al Collado Sup. de Goriz o de Arrablo, on arribem poc després, aquí veiem que anem sols, tothom que anava a l'autobús va cap a Goriz i al Monte Perdido.Al coll girem a l'esquerre i anem pujant pel camí que, sota les imponents parets del Pic d'Añisclo va en direcció a la Faja de las Olas i al Collado d'Añisclo. Es un camí de molt bon fer, per tant, progressem amb molta ràpid-essa fins a arribar al desviament que puja a la Punta de las Olas. Aquí el corriol ja puja de manera ferma, supera una petita bretxa i surt a una llarga i feixuga pujada que ens deixa al primer cim del dia, la Punta de las Olas.Fotos de rigor i seguim cap al Baudrimont SE, que el tenim molt a prop i arribem a la seva base al cap de pocs minuts, deixem motxilles i tirem amunt, és una pujada fàcil, sense complicacions, pel que arribem al cim quasi sense adonar-nos-en. A dalt meravelloses vistes de tot aquest sector, Añisclo, Monte Perdido, els dos cims que ens falten,  i la glacera que baixa del Cuello del Perdido, tot un goig.Baixem i seguim al següent cim, el Baudrimont NW, per arribar-hi hem de guanyar alçada fins a prop de la glacera, on girem a la dreta per baixar per un tram de mal fer fins a arribar a la seva base, tornem a deixar motxilles i tirem amunt. La pujada és un xic més complicada que el cim anterior, però res complicat, tret d'un pas, un xic aeri, però amb molt bones preses per les mans. Al cim les vistes son molt similars a l'altre Baudrimont, potser més boniques cap al sector del Balcon de Pineta i els Astazus.Baixem, passant amb cura el tram delicat, recollim motxilles, i saludem a dues persones que venen del cim on anem nosaltres i han pujat per Pineta. Ens comenten per on salvar amb més comoditat una petita congesta de neu i seguim cap a l'últim cim del dia, l'Espalda d'Esparets, on arribem després de superar una incòmoda pedrera i la canal final, fàcil, d'accés.A dalt les vistes de la glacera de la cara nord del Monte Perdido ens fan sentir uns sentiments molt diferents, per una part una forta tristor pel seu evident, i crec que imparable, retrocés, i per l'altra molta felicitat perquè és una visió magnifica, un regal pels ulls.Però la felicitat real és la cara de la meva filla, té una rialla que ho diu tot, ha tancat un sector pirinenc, potser on va començar tot, ja que de ben petita va estar triscant per aquestes muntanyes, de les quals està enamorada.

2000's MÉS ORIENTALS DELS PIRINEUS

El primer 2000 del Pirineu i el MediterraniTot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que...