Historia d'una obertura .... la Via Tomàquets d'Amagatotis a la Palleta

Ressenya del primer dia  del diari d'en Joan Armengol, es veuen les tres primeres peces posades. Aquesta via m'ha costat tres intents al llarg de gairebé 3 dècades.El primer cop recordo de jove i amb doble corda (per poder rapelar) que només per arribar a peu de paret ja em va costar molt degut a un mal de panxa i cagarrines. No era el dia!! però si vaig arribar al darrer spit de la segona tirada. En aquella època era cinquè i en solitari passen aquestes coses.Un segon intent amb molt de fred i amb dos estimats amics vam arribar al mateix punt i cap a baix.I el tercer fa ben poc i després de fer-la remenant la xarxa vaig veure que seria bo de no perdre la bonica història d'aquest elegant itinerari.Gràcies a l'amabilitat i la paciència del estimat Amadeu Pages us explico una mica com va anar aquesta aventura a la Sud del Massís.Tot va començar el febrer del 1988 quan amb el Joan Armengol i una bultaco striker passada a 250 cc, un divendres quan plegaven de la feina amb una motxilla sobre el dipòsit i un altre sobre l'esquena van anar sense conèixer res de res cap a Collbàto. Li deien així havent mirat el mapa malament. Després ja adonats, sí que van anomenar bé Collbató. Van anar a petar seguint el mapa al final del Clot de la Mònica al costat de les oliveres i final de la pista.A l'endema van fer la Salicke Mir del Frare, una de les poques vies que sortien a la guia d'en Ferran Labranya de la qual van gaudir moltíssim. Fent el bivac van flipar en veure la, superplaca (paret), de la cara est de la Palleta. Dit i fet el dia 6 de març del 1988 hi atacaren però, ben tard donat les orientacions de la contrada.Fet també que en aquella època feien un bon foc amb escarxofes, torrades amb all, etc. Ara per ara seria impensable i a més a més amb la sequera que patim.Aquesta vegada també els acompanyaren l'Ati i el Dani.Doncs comencen l'aproximació per la canal terrible i verge de l'època. Un mar d'esbarzers de dalt a baix i que van mirar de fer ben arran de paret. Hores senceres trepitgen més de dos metres d'heures com si fos neu enfonsant-se ... dramàtic i esgarrinxats s'encordaren en alguns ressalts per arribar a la base de la paret.Ataca el Joan i penjat d'un merlet fica el primer spit. Baixa i canvien les tornes i en lliure l'Amadeu fica un precari pitó (compte). Aquest pitó en el reequipament no es va canviar ni reforçar.Un altre spit més amunt i ja baixaren perquè es feia tard. Com els companys no havien escalat res atansaran la canal de la dreta (Via Nubiola III, IV i V en el darrer llarg) per fer uns metres i així aprofitar el dia, resultant tres llargs arribant a dalt que ja era fosc amb la temeritat que pensaven que per l'altre costat i seria un curt ràpel i cap avall i així evitar tota la canal plena d'esbarzers. Llençaren una pedra al vuit i al·lucinaren bastant al no escoltar res. Quin esglai!A dalt de tot trobaren una gran fita i un croquis d'en Joan Nubiola que explicava la via normal per la cara oest. Que per sort, amb un encenedor, caminant a 4 grapes (a les fosques) i fumant uns confortables ducados (corretja de pantaló i corda) arribaren cap a les 3, 4 de la matinada al Clot de la Mònica. Quina curtida més bèstia!!!Al dissabte següent ja hi tornaren a ser en Joan Armengol i en Amadeu Pages acabant el primer i posant ja el primer spit del segon llarg. Dia 13 de març.Això va quedar aparcat durant molt de temps fins que, amb el Joan Rovira, decideixen atacar de nou aquest mar de còdols sobre roca perfecta acabant aquest elegant itinerari.                                                    Aquest és el paper que trobaren en el registre del cim i que els va salvar d'un bivac a pèl. A la ressenya original surt en Joan Armengol, però molest (doncs, ell mai va fer la via) perquè era una persona molt rigorosa. Ens va deixar ben jove i sense escalar-la. Tot i haver col·laborat en el primer intent.Al darrer llarg van...

VIA VINTAGE sortida VIA ALBA .... OI?

 DIUMENGE, 10 DE DESEMBRE Aquest diumenge es preveuen retencions a les carreteres i amb la gent del Penedès decidim quedar-nos per Montserrat. Com sempre, el lloc de...

Somni d'una nit d'estiu

 DIMECRES, 22 DE FEBRER DE 2023La meteo d'avui ens ofereix un xic d'estabilitat abans no entri una nova baixada de temperatures i aigua a dojo,.... segons diuen. Tan sols...

Tomàquets d'Amagatotis a la Palleta.

Te una roca de pel·lícula, una dificultat homogènia, un díedre final que aporta varietat a tanta placa i fou oberta per escaladors amb fama de deixar les vies amb...

Una història (a pedals) de Catalunya

La Volta a Catalunya arriba, aquest dilluns, a la seva edició número 100, una efemèride que la situa al nivell de proves llegendàries com el Tour de França

La història inacabable

DIUMENGE, 11 DE JUNYAquesta setmana he quedat amb el Pere per tornar a sortir i en principi serem tres perquè ell puja amb l’Angel, però a darrera hora m’ha trucat el...