Vignemale. Pic de Cerbillona (3.247 m) per el corredor Sud Oest
28 i 29 de desembre de 2023Introducció Abruptes son quasi tots els vessants del massís de Vinhamala o Vignemale si ho preferiu d'aquesta manera. Un terreny de joc exigent, tant a l’estiu amb les seves llargues i compromeses vies sobre roca de vegades delicada, com a l’hivern amb els seus fascinants corredors de neu i glaç.El vessant Sud-oest de la muntanya no és una excepció. S’eleva molts metres de desnivell sobre la vall del riu Ara i promet aventures llargues i exigents en cadascún dels seus racons.Després de recórrer els diferents vessants de la muntanya al llarg dels anys, mai m’havia fixat en aquesta part de la muntanya una mica oblidada per els alpinistes. Potser per la seva reputació, doncs el sol toca aviat i cal respectar escrupulosament l'horari de la sortida per tal que les condicions de la neu es mantinguin estables.I va ser per casualitat que ja fa anys em vaig trobar amb la descripció d’aquest corredor sud-oest: una línia lògica, molt més directa que la via normal de la Moscowa i certament més difícil. Amb el temps he anat posposant aquesta sortida amb altres compromisos, la pandèmia, una feixuga lesió … etc, però no podia tancar la meva relació particular amb el Vignemale sense viure aquesta aventura.Aquí al Pirineu, aquestes darreres setmanes un potent anticicló ha anat configurant lentament unes bones condicions per a practicar l’alpinisme, que no l’esquí. La neu ha anat endurint amb els cicles de gel-desgel fins estar al punt, com un bon vi que necessita el seu temps de criança.Parlem la setmana passada en Josep Maria i jo i decidim apuntar en aquest sentit per fi. En Joan Carles, es troba aquests dies per aquí i s’uneix al projecte … i els darrers dies els virus fan acte de presència i ens generen bastanta incertesa. Que més pot anar malament ?Però per sort, el 27 de desembre miraculosament sembla que està tot controlat i posem rumb a Ordesa. S'esperen dies freds d'hivern i sense sol, cosa que em dona la tranquilitat de saber que l'astre rei no deteriorarà les condicions del meu estimat gel. Alea jacta est.Dades pràctiquesLa dificultat actual del corredor és superior a les anotacions que descriuen algunes guies i algún prestigiós blog a Internet.Les generoses nevades de fins fa uns anys tenien un efecte nivellador sobre el terreny: suavitzaven els ressalts i grans gruixos de neu s’acumulaven sobretot a la base del corredor.Tot això ha canviat: els gruixos de neu actuals més febles ‘còpien’ el pendent del substracte rocós subjacent sense suavitzar-lo. En el cas del nostre corredor això es fa més evident sobretot a la seva part baixa: ara cal escalar un llarg i dret pendent tallat per dos petites rimaies per arribar pròpiament a l’inici de la canal, la qual tantmateix reflecteix també el pendent de la paret de la dreta, força inclinada.Una morfologia més exigent en definitiva, que va posar a prova la nostra tècnica i que vàrem saber gestionar sobre el terreny.Desnivell : 500 m en l’aproximació a la cabana de Cerbillona 1450 m en l’ascensió al pic de CerbillonaDificultats : Es tracta d’un vessant molt dret. Des de que calcem grampons ens movem sobre els 30 graus d’inclinació i sol estar bastant gelat, pel que la concentració s’ha de mantenir tota la pujada i, si la neu no transforma, tota la baixada també.A 2730 m trobem l’únic lloc realment pla de tota la sortida, en un petit circ sota l’anomenada Marmolera i l’entrada al corredor de la Moscowa a l’esquerra.De 2730 m a 2950 m cal superar l’anomenat corredor de la Moscowa. Es va redreçant de 35 fins a 40 graus.De 2950 m fins a 3100 m cal superar les dificultats principals:Primer un llarg i dret ressalt un a 60 graus amb dos petites rimaies fins la base del corredor pròpiament, que tomba a l’esquerra.El propi corredor, que té una tònica de 50 graus.De 3100 metres fins el cim cal superar primer una pala a 40 graus fins el coll...
