Un matí de bona neu al Tuc dera Pincèla (2534 m). Val d’Aran
12 de gener de 2024Introducció Si tingués que escollir una, entre totes les ascensions clàssiques a Val d’Aran, potser aquesta seria la preferida per mi sense saber molt bé el perquè. Feu-la vosaltres si teniu la ocasió i podreu criticar o estar d’acord amb aquesta elecció.Això sí, cal esperar el moment adequat i no fer-la de qualsevol manera.Es necessita neu suficient a una cota relativament baixa, que aquesta neu sigui de qualitat i mai excessiva, doncs la part obaga de la sortida podria presentar un cert risc d’allau. A més a més cal matinar i respectar els tempos adequats.Si es tenen en compte tots aquests factors, la Pincèla ens mostrarà la seva cara més amable.Dades pràctiquesHorari: unes 3,15 hores fins el cimDesnivell : 1084 mRecorregut : 13,5 kmDificultat: S2. Un cim per gaudir de l’esquíDescripcióDesprés d’una plàcida nit al càmping Espalias, arribo a un Baguerge bastant blanc després de la darrera nevada però encara puc continuar per la pista fins a la cota 1465 m, punt on he de deixar el cotxe ja sobre la neu.Surto des d’allà mateix sobre les 9h del matí amb els esquís sobre una neu abundant i lleugera, de bon lliscar. El termòmetre del cotxe marca -4,5 graus i el dia es presenta esplèndid.Després de creuar tot el pla dera Ribera, l’ascensió remunta, ara per la pista, ara pel dret, el vessant assolellat del Tuc de Crabera i el va vorejant fins situar-se en el vessant nord del Bony d’Arenho, que remunta íntegrament fins la colhada des clots de Monnàs.Quan començo a remuntar els assolellats pendents de la part baixa de la sortida, em sorprèn molt que la neu, després de patir ja uns quants dies de sol, segueixi mantenint la seva qualitat original. Té que haber fet força fred per no haver-se transformat gens.Matí fred (-4,5 graus) i cel radiantArribo a la borda de la LanaI poc després arriben dos nois de les terres de l’EbreEl sol poc a poc va guanyant terrenyLa traça va tallant la pista. Al fons la bella cara oest del tuc de ParrósI el Maubermé al fonsLa traça es va ficant cap el fons de la vallMés amunt, mirada enrere cap el vessant oest del Tuc de Parrós, que es mostra temptadorI progressivament la llògica de l’ascensió ens va portant al vessant obac de la muntanya: un autèntic congelador que manté la neu en perfectes condicions.En aquesta ocasió, el Bony d’Arenyo no té massa neu a la part superior, pel que passo tranquil sota el seu flanc, sense témer cap acumulació excessiva de neu que pugui provocar una allau.Anem resseguint una traça antiga que es perd abans del collAquest vessant és un autèntic congeladorJa es veu el coll i el cim més apropEl coll amb el cim al darreraDes de la colhada des clots de Monnàs (2392 m), cal fer un flanqueig ascendent a l’esquerra per arribar al llom final del cim. És un tram molt assolellat i amb un cert pendent i els dos nois que m’han precedit han obert la traça bastant pel centre de la cara.Donat el fet que la temperatura és molt baixa i és bastant aviat, el terreny és manté encara estable. Rès a criticar doncs, així que decideixo seguir la seva traça, almenys a la pujada. Tot i així inconscientment accelero bastant el ritme.Des del coll, el ressalt final del cim, tallat per la traçaSortint ja del flanqueig i arrivant al llom final. Buf ! Al fons les MaladetesMont Lude des del senzill llom finalLa creu del cim ja a tocar. Ha estat genialCim!Les Maladetes des del cimMirada enrere deixant el cimMalgrat avui s’està molt bé aquí a dalt, no m’entretinc gens, doncs vull trobar les millors condicions possibles a la pala que baixa al coll.Primeres traces de baixada a la pala que porta a la colhada des clots de Monnàs. Les meves, les de l’esquerraAbaix, mirada enrere des del coll. Es pot veure com l’assolellada pala somital va deixant ja caure petits fragments de neu que rodolen sobre la traça de pujada.Mirada amunt des del coll. Unes bones traces, certamentDesprés d’un vertiginós i memorable descens arribo massa aviat al pont sobre l’arriu...
