Pic du pas de chien, pic de mille roques, avantcim pic llausès

En Joel ja tenia marcat al calendari aquest cap de setmana, així que hi vam fer forat, com també l'Edu que ja li tocava trepitjar neu. A mesura que s'acosta el cap de setmana la previsió es va complicant, deixant pràcticament divendres com a únic dia bo, així que canviem de plans i ens oblidem de fer gaires quilòmetres amb cotxe, anirem a l'Ariège, a la reserva dels "esquiadors apatxes", el meu estimat graner on mil rutes queden per fer. Aquest cop toca tirar de somnis pendents, com la ruta dels Pics du Pas de Chien i Mille Roques, que vaig fer fa sis o set anys amb la Fina i en Roger caminant. Ja llavors els hi vaig portar per explorar possibles rutes hivernals, però s'havia quedat a la bodega com els bons vins, pendent d'una gran ocasió. Dimarts i dimecres ha caigut gairebé 1 metre a la zona, així que la nostra màxima preocupació és si podrem arribar amb la furgo al punt de sortida, a 1000 msnm.A mesura que ens anem acostant veiem que ens han traçat amb paral.lex una horitzontal blanca a cota 1000 m, perfecte, just per tenir la carretera neta i calçar aviat. Carreguem trastos, la idea inicial era fer nit amb refugi, però el temps no sembla acompanyar per aprofitar el dissabte així que farem una tirada. Comencem la pujada ja amb neu i amb els esquís a l'esquena per no mullar les pells, però cap a 1200 ja posem esquís, doncs està tot ple de matons i flams, això ja és de bon esquiar. De fet som tres, avui hauríem pogut ser vint-i-tres, ja que suem fort la cansalda obrint traça fonda. Arribem al refugi passades dues hores d'intens treball. El paisatge és marevallós. No és digne de comparacions amb altres paradíssos hivernals del món, seria un menyspreu que no mereix l'Ariège! Això és "el paradís". O qui s'imagina el paradís hivernal ple d'instgrames i twiteros? No, aquí només piula l'isard.Mentre em vaig retrobant amb l'Ariège, anem pujant, sort de l'Edu que ara s'ha posat al davant i en mode retrac va obrint traça. Arribem a sota el coll força carregat i el pugem per l'est esquivant la cornisa, ja hi baixarem després. Un cop al plató somital, al cementiri dels francs, grans vistes als cims que volem fer, carregats de neu. Miro de reüll el Bezé, serà el segon cop que passant per aquí el descarto, anem massa cansats obrint traça per pujar-lo, això que té una pala sud esplèndida i uns racons nord-est per llepar-se els dits. Hi haurem de tornar, vés a saber si d'aquí sis o set anys. Seguim amunt per la pala fins al Pic de Mille Roques, on arribem amb un fred ben viu, tinc els dits glaçats i per més que m'abrigo noto el fred. Foto de cim i resseguim la carena amb pells fins al Pic du Pas de Chien, amb grans vistes de la zona, força carregada de neu.Pells fora i avall per la pala nord, que la trobem força bé per lo poc resguardada que està. El plató del cementiri dels francs és immens, i el Bezé, evidentment quedarà per una altra ocasió, hi tenim 30 o 40 minuts de pujada obrint traça i encara ens queda un bon fart de baixada.Baixem per bones pales de neu pols fins que arribem a 1900, on la vall s'ajeu i planeja. Encara llisquem força, pensàvem que aquest tram seria dur, però arribem fins al refugi a 1600 encara amb algunes esses. aquí si que ja toca descans, i amb la talonera descalçada anem baixant fins entrar al bosc, on trobem una traça de raquetes que ens ha seguit avui al matí. Baixem força avall fins més o menys 1300, on descalcem esquís per no xafar-ho tot. I a bon ritme ens platem a baix la furgo després de gairebé 8 hores de jornal, gairebé 19 km i poc més de +1500 de pujada. Han passat anys, però finalment hem pogut esquiar el Pas du Chien. Ara tocarà buscar-li lloc al Bezé, s'ho mereix.Recollim trastos i veient que encara som a temps a una remullada als banys d'Ax, tarifa d'última hora, ens anem a relaxar fent xup-xup amb aigua calenta, que demà encara farem alguna cosa. Devorem una pizza i a dormir a l'Hospitalet près l'Andorre, doncs demà no sabem ben bé per on tirarem. Dissabte ens llevem veient que la previsió cap al...

L'Eva Solans a les Roques del Pelat.

En aquest preciós i radiant dia de primavera no tenia ganes de patir poc ni molt, i per això he anat a repetir l'Eva Solans a Vilanova de Meià. Per no tenir, no tenia ni...

Les Roques de Benet, circular pels ràpels

Un itinerari circular per les Roques de Benet passant pel seu punt culminant, el Castell, recorrent part de la cresta cimera i baixant per una línia de ràpels....

Les Roques Planes - La Mola - Lassarell

Powered by Wikiloc Des da la vall de Colonya (Pollença), pugem pel cingle de Sant Francesc cap a la muntanya de la Tossa del Llamp, passant per la cova Morella i les cases de...

Via Animalades a les Roques Blanques.

Un lloc ferestec i un totxo emblemàtic.Després de fer la seva veïna, la via  Barrinaires, fem una ràpida matinal abans d'anar a la feina.L'aproximació es tota una...

Via Barrinaires a les Roques Blanques.

 Avui despres de moltes voltes acabem fent plà D. L'aproximació la fem desde la pista del coll del Bruc i aparquem front del forn de calç.Reculem uns 50 metres i...

La Pixel Pirata a les Roques del Pelat.

Avui (també) bany de sol a Vilanova de Meià. Mentre estava a l'R1 de la Pixel Pirata a les Roques del Pelat, pensava com ha canviat tota la vall ara que NO està de moda: pocs...

Matinal a les roques de magaró

 DIUMENGE, 28 DE NOVEMBRECom que aquesta setmana no vaig poder sortir el dimecres, la família m’ha donat permís per sortir el diumenge també, gracies !!!.Les...