Mal de Ojo, Tossal de l'Obaga de la Font (Alt Urgell)
Aquest raconet màgic s'ha convertit en la nostra zona predilecta de l'Urgell. La Joana gaudint a L3, fantasia de crepes i peus Un bon grapat d'atributs la tornen irrestible:Accès còmode i relativament ràpidel paratge tranquil i solitari, allunyat del bullici de la Nacional, silenciós Una oferta variada de vies plenes d'aventura amb el caràcter que l'Emili, el Teixi, el Miquel, el Parce, el KimGil i d'altres han imprèsi un tou de línies per inaugurar. Mal de Ojo és la nostra darrera proposta. Diria que prou bona, i menys compromesa del que aparenta la ressenya. Sostinguda en 6c+ amb moments de màxima intensitat concentrades en seccions curtes, i un pas de bloc al segon llarg difícil de llegir a vista. Panoràmica del Tossal, una paret amb dues fulles i orientacionsHem anat enredant un conjunt variat d'amics entussiastes cada cop que pujava per l'Urgell, com un mercenari, sense cap mena lleialtat. Per apaivagar el remordiment d'aquesta aparent manca de fidelitat entrego als amics les millors tirades, sovint reservant-me el rostollConfeso que he rectificat llargs oberts pels amics amb la petulància de qui es considera dotat de criteri infalible. També llargs meus, sense dubte ni racança. He modificat seccions quan no m'agradaven o quan jutjava que una alternativa convenia, ignorant el dret moral del seu autor.I qui sóc jo per canviar-lo?Qui sóc per erigir-me en àrbitre??? l'impressionant desllom del sisè llarg, tan sols 7a/+Tot, tot, per un suposat interés comú que compartim els membres de la comunitat escaladora: la bellesa de la ruta. Assajar, canviar, millorar es converteix en una obligació quan consumeixes roca... sense oblidar el puntet de supèrbia i la vanitat pròpies de qualsevol aperturista. Amb els anys he anat farcint mitja geografia de projectes en curs, inconclosos, que vaig empenyent segons el destí escollit. Així, sempre trobo algun objectiu on apaivagar la meva malaltia aperturista, estigui on sigui. A vegades el "què" em commou molt, tant o més que el com o amb qui. Tornem a la viaUn començament "tot terreny" transmuta a pedra arrugada pel temps, plena de punxes i dibuixos, de gran exigència pels dits. Ester començant a obrir la via, fissura roja i rompudaLa Joana al "crux" de L2 i de la via, a l'esguard de l'EsterLa part mitja entrelliga plaques superbes amb diedres i seccions clàssiques, fissurades, en Tomeu al segon llargfins la part superior on el canvi d'inclinació restarà un punt d'interés. Darrers dos llargs prou atractius i aeris. en Yaye obrint el darrer llargNo hi aneu amb calor: el tou del dits patirien en excés, els peus us bullirien. Reserveu-la per dies de sol i fresca. La llum de les tardes d'hivern us transportarà al cel. El nom, com quasi sempre a l'Urgell, ve ple d'intencions i significats ocults. Qui vulgui aclariments que pregunti a la pobre Rut com va acabar a urgències ...O inquiriu a l'Ester per la penitència patida entre neu i humitat, la quarta vegada que veníem a finiquitar el projecteLes Malediccions existeixen... acabar-la ho ha estatRepetint-la, crec que xalareu.
