Gavà-montserrat, 2010
15 Miag 2010GAVÀ/CASTELLDEFELS – MONTSERRAThttp://www.youtube.com/watch?v=2NhxA_L52mw Després de moltes setmanes, en que per un motiu o un altre no podia sortir amb els meus amics de la UME, avui he participat en aquesta sortida de 60 quilòmetres,encara que finalment, no he tingut prou forces per arribar fins al final.Porto uns dies prenent antibiòtic i ha arribat un moment en que estava molt cansat, i les cames no m'aguantaven. El Mateix Néstor, quan l'he dit a St. Esteve que no podia més, m'ha dit que tenia la cara blanca. Però val, anem per parts.A les 04,50 l'Elvira m'ha deixat al Parc del Mil·lenni, a Gavà, on teníem prevista la sortida dels que marxem des de Gavà. (un altre part del grup, com sempre, surten de Castelldefels). La sorpresa ha sigut amb el nombre de marxadors. Normalment, aquesta sortida la fem uns 14 o 15, quasi tots membres del grup de senderisme, el que porta el Víctor, però avui érem quasi 50. Sembla ser que la decisió de penjar la sortida al facebock, ha aconseguit que molta gent s'apuntés, cosa bona, perquè hem sigut un bon grup.Abans de sortir, el Josep ens va donar una fulla amb les característiques d'aquesta sortida,(quilometratge, desnivells, llocs per on passem) i també va passar llista.el grup, camí a BeguesSobre les les 05,12 hem iniciat la caminada, anant per un camí en principi bastant planer, que, sortint de Gavà, ens porta fins a La Sentiu, caminant per un bosc, al mateix costat de la carretera. Encara era de nit, per lo que en aquell moment era necessari l'us de les lots, per evitar caure o ensopegar amb les branques dels arbres.A aquella hora de la matinada, feia bastant fred.A les 05,46 h hem arribat a La Sentiu, als 4,054 qms, on ens esperava el Víctor (cotxe de suport), per saludar-nos, perquè ell estava allà per controlar els companys que van sortir de Castelldefels. Ens va dir que els altres feia poc que ja havien passat per allà. De seguida vam continuar la nostra marxa.Encara era de nit, però de seguida vaig apagar la lot, perquè amb l'inici de la matinada també m'hi veia, i m'agradava aquell color del bosc, que comences a intuir, amb aquella mínima llum que va naixent.Això si, dues coses; primer, cada vegada feia més fred, a mida que anàvem pujant per el camí del Purgatori, el fred se'm anava calant dins meu. En aquell moment, només portava una samarreta i el polar gris. I dues; com sempre, la pujada per aquell camí, que per ser els primers quilòmetres, et “marca” ja d'entrada, com si et digués: “ ei, que això va en serio, que aquesta sortida no es de broma”:Aquesta pujada es la baixada última de la Marxa del Garraf.El final de la pujada es a la creu que hi ha a la cruïlla de camins, on es troben el gr92, que ve de St. Climent i aquest de la Sentiu. A partir d'aquí, ja es tot pla fins a Begues, on vam arribar a les 07,32 h i portant ja 12,26 quilòmetres.Aquí, com sempre, vam aturar-nos una bona estona per fer un tallat al bar de la plaça. La llàstima es que ens hem trobat el forn on sempre compràvem pastes, tancat, per jubilació de l'amo. N'hi ha un altre, on m'he comprat una pasta i unes xocolates, però ja no tenen aquelles coques i tota mena de pastes que feien els propietaris de l'altre forn. A aquests, encara els hi queda molta “mili” per arribar a la seva alçada. Això si, tothom ha tingut un principi.A Begues (246 alt) s'ha incorporat la Maria i altres persones.Després del petit descans, a les 07,50 hem continuat el nostre camí. De tant que ha plogut, els colors dels boscos son preciosos, intensos, per la neteja continua que ha fet la pluja as tota mena de plantes, prats i arbres.molta aigua per els caminsEl dia, esplèndid, sense calor però amb un bon sol, que fins i tot ens anava be per mantenir una bona temperatura del cos. L'esforç de la caminada i de la pujada, ens feia suar i aviat marxava el fred, i ja dic, el sol anava de conya. Tot el contrari de l'any passat, en que feia una calor extrema. Després d'una estona caminant per pla, arriba la següent pujada, que ens porta a la Creu Ardenya...
