VIA DE LA PLATA CAMINANT, desembre 2010
via de la plata caminant. CASAR - GALISTEO les vaques, com els humans als toros, em miren des de la barreraDel 3-12-10 al 06-12-10una passejada per la VIA DE LA PLATA EXTREMENYAAprofitant el pont de la constitució espanyola (gràcies, Espanya, per una festa vostra que gaudim a la nostra nació catalana), vaig voler fer unes etapes caminant, de la Via de la Plata, partint de Càceres, per tenir el privilegi de caminar també per aquelles terres, per gaudir del camí de Santiago per Extremadura, i també, per veure i trepitjar el terreny que ens trobarem el proper any, el Gerard i jo, quan tornem amb les bicicletes, a continuar la nostra particular Via de la Plata en bici.Com sempre, per gaudir dels millors preus en el transport, els bitllets els vaig treure amb força temps d'antelació, sobre el dia 10 d'Octubre. Després, els canvis que vaig haver de fer, per avançar la tornada, em varen incrementar els costos. Però es igual, perquè encara que els bitllets els hagués tret només amb una setmana de temps, l'avançament l'hagués fet igual, per tant, els costos per canvis de bitllets els hagués tingut igual, encara més cars, ja que els bitllets d'avió i tren, quan més a la vora els compres de la data del viatge, més cars resulten. Per altre banda, com veurem, els canvis han respost a uns avançaments del dia de retorn, per tant, aquestes despeses (només despeses de canvis, no increments de preu dels bitllets), han sigut molt inferiors, comparant-les amb el cost diari d'estada al lloc, entre menjars, hostals, etc.També tenia una certa indecisió; vaig caminant o vaig en bicicleta? Finalment, em vaig decidir per anar-hi caminant, per varis motius, però que potser, els més importants siguin el fet de caminar per aquelles terres, com deia abans, comprovar en primera persona les sensacions que es senten en aquella solitud, en aquelles terres extremes i dures, gairebé deshabitades, i també, per mantenir l'exclusivitat de l'ús de la bicicleta en aquesta ruta, amb el Gerard. Per la Via de la Plata en bicicleta, vaig amb el Gerard, o no vaig.Això si, caminant tens una sensació afegida, i es, en certa manera, el passar per el costat d'aquelles vaques i bous negres, amb aquella pinta, amb aquelles banyes que impressionen de veritat, que et miren i se't posen de front, com dient allò de “a veure si tens nassos d'acostar-te més”. Com sempre, els dies previs me'ls passo mirant informació d'altres pelegrins, d'albergs, d'hostals. També aquesta vegada he mirat molt horaris d'autobús. Jo tenia com a objectiu arribar a Salamanca, (després d'un primer canvi que vaig fer fa uns dies, passant d'acabar a Astorga, a acabar a Salamanca), i mirava continuament autobusos que em portessin a aquesta ciutat, des de diferents poblacions. Com sempre, em costa molt decidir-me amb l'equipatge. Finalment, també com en totes les sortides, porto un motxilla plena fins dalt, amb jerseis, polars, etc, molta cosa “per si fa fred”, “per si plou”, etc. Després, men adono que no cal portar tanta roba, que molta ni la trec de dins la motxilla, que quan camines amb la motxilla plena, tanta roba posada et molesta, comences a suar i el pes, t'acaba passant factura, en forma de cansament, dolor a les espatlles, dolor lumbar. 03-12-10l'Elvira i el Gerard m'acompanyen a l'aeroport, i després se'n van a Les Cases d'Alcanar, ja que avui ens instal·len les portes noves, perquè a causa d'unes inundacions per unes pluges que van haver-hi el passat mes de Juliol, es van espatllar i la companyia d'assegurances de l'immoble, ens les canvia totes.Ja amb la targeta d'embarcament a les mans, i la motxilla facturada, me'n vaig a prendre un tallat al mateix bar on vam esmorzar el Gerard i jo el mes de Juliol passat, quan començàvem la nostra Via de la Plata i ens dirigíem a Sevilla.En aquell moment, pensava que potser no l'hauria d'haver fet aquest viatge, que potser l'hauria d'haver guardat per fer-lo amb ell. Però no se, es com si el temps se'm acabés, com si aviat, per un motiu o altre, ja no pogués fer aquestes...
