21-11-12, sabadell - barcelona a peu
21-11-12 CAMINADA SABADELL – PLATJA DE ST ADRIÀ (barcelonès) Quan vam estar dinant fa unes setmanes en Pere Paré, l'Enric Estrenjer i jo, vam parlar de posar en pràctica un antic somni de l'Enric, fer la travessa Sabadell-Barcelona caminant. Aquesta idea la plantejava, com a cloenda definitiva, per el fet que l'any 2000 el van traslladar a treballar a Sabadell, des de Barcelona, i va dir, en el seu moment, que quan es jubilés, faria el camí invers, però caminant. El fet de traslladar-lo a Sabadell obria un parèntesi, i tornant caminant, el tancava.Així que dit i fet. En aquell mateix dinar vam fixar la data per avui, conscients que aquestes coses, o les concretes, o sempre van quedant, com allò dels cosins, que no ens veiem mai i quan ho fem, normalment per la defunció d'algun familiar, sempre acabem dient-nos allò tant típic de “ a veure quan quedem i fem una paella”!!!La proposta de'n Pere, que a més era el guia, va ser trobar-nos a l'estació dels ffcc de la Generalitat, a l'estació de Sabadell – Rambla, sobre les 08,30 del mati, així que d'entrada, aquesta excursió ha suposat, per la meva banda, agafar un rodalies a les 06,29 del matí, un metro a les 07,00 i el tren dels ffcc de les 07,49, per arribar a Sabadell a l'hora prevista.Com que l'Enric també surt de Barcelona, hem quedat que ens trobaríem, ell i jo, a l'estació de Gràcia, i així faríem el camí plegats.Quan agafo aquest tren, molt poques vegades, sempre me'n recordo de la meva infància, quan amb els pares i amics seus, ens anàvem els diumenges a dinar a la Font del Mont, o a Les Planes. Això de nen. De jove, amb els amics del col·legi l'agafàvem per anar a Vallvidrera, a jugar a pilota o simplement d'excursió. Encara recordo una vegada, de nen, quan em vaig perdre i vaig rebre una bona esbroncada del meu pare. De gran, coi, també penso que un nen no es pot perdre, que els pares han d'estar a l'aguait, no? Recordo també, com si fos avui, els rams de ginesta que agafaven la mare i les seves amigues. I de jove, amb un amic, també al costat del pantà de Vallvidrera, una baralla espectacular que vam mantenir, no se el per què. Ens vam estomacar de veritat!!!.El Pere em va avisar que aquell camí que agafaríem també es apte per fer-lo amb la bici, i efectivament, durant el dia en vam veure moltes amunt i avall.La ruta l'hem començat a les 08,35h, fent un primer tram en baixada, que ens porta de seguida a la llera del Riu Ripoll, travessant-lo per un pont metàl·lic, conegut com El Pont de Can Grau. A partir d'aquí, ja anem caminant sobre camins de terra, fins que arriba un moment en que hem de travessar un altre cop a l'altre banda del riu, a través d'una passarel·la de planxes de fusta, molt més moderna que l'esmentat Pont de Can Grau.Quan vam trobar el següent pont, també vam tornar a travessar el Riu, per, seguidament, agafar un altre camí de terra, que s'endinsa ja en un paisatge molt més natural, sempre envoltats en grans canyissars. És en aquest moment que passem per un lloc que es diu Molí del Santo.Sobre les 10,25h, un cop passat el Pont de Ripollet, ens aturem 20 minuts a esmorzar. Aquí ja noto que els peus em molesten massa, per la poca distància que portem caminada. Em trec la bota i miro a veure que els mitjons no estiguin arrugats. Al cap d'uns 20 minuts, continuem la nostra marxa. Es curiós la quantitat d'horts que hi ha en aquesta marge del riu, i també em va sobtar veure alguns cartells prohibint els horts. Els que hi ha no poden ser furtius, perquè estan perfectament organitzats i delimitats, amb bons canals d'aigua per regar.A les 11,15h arribem a Montcada, que és fins on en Pere havia vingut caminant alguna vegada. A partir d'aquí seguim les instruccions d'un amic seu i també, per confirmar-ho clarament, d'un veí de la zona. A banda que en tot moment, les indicacions que anem trobant, els cartells indicatius, son molt clars i sense pèrdua possible. A les 11,40h, a Montcada i Reixac, creuem l'últim pont del dia, el lloc on els rius Ripoll i Besòs es troben, i...
