Flors a la vora dels sembrats
Durant aquests darrers dies he estat resseguint els camins dels pobles de Rocallaura, Vallbona de les Monges i Llorenç de Rocafort. Amples i polsosos, m’han portat a passar per fondalades i carenes ocupades per camps sembrats de cereals que es troben a recer dels contraforts emboscats de la serra del Tallat i obrint-se la panoràmica vers els cims nevats del Pirineu.En principi, l’objectiu d’aquestes excursions era anar a trobar les cabanes de volta que tant caracteritzen aquest paisatge, unes construccions que l’humanitzen racionalment i que li donen d’un component artístic completament integrat amb l’entorn.Posteriorment, també em vaig decidir a seguir la ruta museïtzada de la Línia de Defensa Republicana L2 que permet visitar els diferents punts d’interès que es troben al llarg del seu traçat.“A l’entorn de Vallbona de les Monges es va bastir, durant l’estiu del 1938, un tram de la línia defensiva L2 durant la guerra civil espanyola. La construcció la van dur a terme presoners del batalló disciplinari de Vallbona, majoritàriament militars de l’exèrcit franquista d’origen gallec que estaven reclosos al monestir d’aquest poble, sota la direcció de les unitats de sapadors i d’obres de l’exèrcit de l’Ebre.La tipologia de les construccions era diversa: trinxeres, búnquers, nius de fusellers, trinxeres cobertes, nius de metralladores i observatoris d’artilleria que finalment no es van utilitzar.”Fins aquí, ruralitat i història unides pels feixucs i solitaris camins que anava seguint. Sempre he sentit dir a la gent gran que han estat excursionistes que fent camí sempre hi trobes alguna recompensa i sembla ser que aquesta vegada la dita s’ha acomplert ja que la natura, amb l’esclat de la primavera, em tenia reservat un espectacle de colors i de sensacions espectacular ja que, a la vora dels camps conreats, milers de flors m’han acompanyat durant totes aquestes jornades i m’han fet gaudir de debò d’aquests racons urgellencs. Aquí us en deixo unes quantes de les que he trobat..- La rosella (Papaver rhoeas)És una planta herbàcia anual que té el seu origen a l’Àsia oriental i que s'adapta molt bé als sòls cultivats de secà i als marges dels camins i carreteres. Té una tija dreta, ramificada, peluda i aspra que, en trencar-se, deixa anar un suc lletós blanc. Les fulles són de color verd fosc i tenen el marge dentat o amb lòbuls poc profunds. Les flors, que surten entre els mesos de març i juny, són vermelles, amb quatre pètals que es desprenen fàcilment, molts estams i un ovari força gran. El fruit és una càpsula que conté unes llavors molt petites que s'escapen quan el fruit s'asseca i deixa petites obertures.Com que és una planta invasora dels cultius de cereals molt sovint ha estat tractada amb herbicides per eliminar-la dels conreus. Tot i això, però, la rosella ha estat sempre molt apreciada com a element característic del paisatge. Popularment se l'anomena amb molts noms com: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic....- El lli de Narbona (Linum narbonense)És una planta herbàcia perenne que creix als voltants dels pasturatges mitjanament secs i les joncedes. La base, una mica llenyosa, té les tiges rígides de fins a mig metre d’alçada, ramificades només a la part superior en una inflorescència en forma de cua d'escorpí. Les fulles són petites, lanceolades o linears, curtes i sèssils que produeixen un fruit en forma de càpsula que conté les llavors. A la primavera, en temps de florida, el lli de Narbona es fa veure per les seves flors grans amb 5 pètals de color blau amb la nervació ressaltada de violeta..- L’amargot (Urospermum dalechampii)És una herba perenne de només un o dos pams d'alçada però que al florir a la primavera destaca pels seus magnífics capítols, desproporcionadament grans i alçats per un peduncle potent, de flors totes ligulades de color groc pàl·lid, molt allargades i, en general, amb dents de color negreEl període de floració comprèn des del mes de març fins a l'agost,...
