Senders que no volen (no han de) perdre la traça
Distància: 14.5 kmDesnivell: 1050mDificultat: fàcilDurada: 4.30hPunt de sortida: càmping Riberies de Llavorsí.Aquest itinerari, molt ric en matisos i farcit de molta història i d'històries, té el seu punt de partida des del mateix càmping municipal de Llavorsí.A prop de l'entrada del càmping, trobareu un plafó descriptiu d'aquesta ruta i algunes indicacions i fitxa tècnica del trajecte. Atenció però, perquè hi ha hagut una modificació respecte al traçat inicial i aquesta correcció no ha estat subsanada en alguna de les senyalitzacions que trobareu in situ. A més, per acabar-ho d'adobar i provocar més confusió als excursiones, quan fem ús del mapa 1:50000 trobem que hi ha un error en la localització de Cal Monjo, un punt de referència molt important de la ruta i que al plànol està mal ubicat. Bé, per tot plegat, tenim una arrancada una mica tortuosa però que redreçarem tan bon punt parlem amb el propietari de Cal Colomina. Sortim inicialment per un sender que remunta suaument, entre bosc, a recer de les parets de pedra seca, molt exteses en aquestes contrades. Aquest corriol enllaça amb una pista, i davant mateix hi ha un indicador que ens avisa de seguir-lo si volem arribar al Castell de Gilareny. Compte, també ens indica l'ermita de Biuse però en aquest cas és erroni (i ho comprovarem en les posteriors indicacions on la retolació de l'ermita ha estat esborrada).Nosaltres hem de seguir per la pista fins arribar a Cal Colomina (vigileu amb el mapa d'Alpina perquè en aquest punt indica Cal Monjo!!!). Passem per davant del mas i ens orientem a l'est; la pista mor en aquesta alçada i, a partir d'aquí, remuntem per sender. Ara sí, seguirem marques grogues i, com a punt de referència, ens dirigim cap a una de les torres elèctriques. El sender, molt ben definit, puja entre bosc. Segons ens expliquen a Cal Colomina és un camí que antigament es feia servir per baixar la llet de les vaques que pasturaven a la zona de Cal Monjo; a més, de l'ús arran de la comercialització de la fusta, és clar. Ens explica que després de la guerra, la gent de la zona va arrasar amb tots els pins de la muntanya; només van respectar les alzines perquè els servia d'alimentació pel bestiar.Aquestes explicacions ens ajuden a entendre l'amplada del camí i el bon treball que hi ha invertit (i ara, s'hi estigués net, seria un corriol per baixar amb la bici de somni; a veure si alguna Brigada del Parc es marca un detall ;)El sender remunta decidament (700 m+) per un bosc preciós fins a Cal Monjo. Abans d'arribar-hi, però, trobem una espai atrinxerat de la Guerra Civil, zona republicana, segons ens expliquen els de cal Colomina. Posteriorment, encara hem d'ascendir una mica més fins a les Poselles (o Esposelles?) punt en el qual comencem a descendir per endinsar-nos a l'Obaga de la Vinenta. Cal estar atent perquè el camí més marcat continua cap al coll de Serelles. Nosaltres anem a buscar un corriol que creua el barranc i que connecta amb una pista forestal que flanqueja el vessant oest del Pic d'Urdosa. Anem descendint suaument fins empalmar amb la pista més usada que puja al Coll de Baladredo. Però nosaltres continuem amb la mateixa tendència i baixem ràpidament fins a les Bordes de Biuse.Poc després de les bordes abandonem la pista i prenem un espectacular corriol, amb marques grogues, i amb un pati notable; per Cal Colomina vam saber que aquest sender el van obrir per al manteniment de les línies elèctriques que creuen la zona (únic 'però' de la ruta). Actualment, com que la revisió es fa amb helicòpter, ha quedat en força desús, tot i que és molt evident i de còmode caminar. És un racó sorprenent, gairebé màgic si ens fixem on i com creix aquesta extensa arbreda.Sota un terreny tan pedregós, pissarrós, com aconsegueixen aixecar-se aquests boscos de pi roig?Acabat aquest tram tornem a ser a Cal Colomina on retornem, després del canvi d'impressions del mestre de la casa i fer-li 4 festes al simpàtic gos, per la pista fins gairebé a Llavorsí; els darrers metres els desfem...
