Heidi metal ,l`ascenció
Fa 15 anys,més o menys, el gran Emili Lòpez em va avisar que hi havia un paredón per mi a la part central del Tossal de l`Obaga de la Font. Aquesta primavera,aprofitant que plovia,m` hi vaig acostar i efectivament:un "pilar del segre" de 200mt restava verge davant meu.Cert es que has de currar-t `ho i patejar les 2 hores (carregat) desde el cotxe a peu de via,però Jo m`ho prenia com una "medecina" degut a la meva obesitat cada cop més anomenada per escaladors anònims en fòrums verticals,però això a mi no hem preocupa:com hem va dir un cop en "Husa" a Yosemite:"tranquil Paca,això son reserves per a la tàpia!".A més,al hivern,tothom s`ha de posar 4 capas de roba,Jo,amb 1 samarreta i el "grasatex" vaig que volo.....LA PARET: Certament, està llunyana,però si es busca la solitud d`una solitària,has de caminar.Hi ha una cadena que impedeix el pas amb cotxe,si no,l`aproximació seria de 30 minuts.Totes les vies obertes aqui son difícils,potser aqui es podria obrir una per la canalla i deixar en pau els hiperexplotats Gorros de Montserrat (eh Guillem?)però esclar,2 hores de pateo contra un tren cremallera que quasi et deixa a peu de via....no hi ha color. (font X,Grané)Un cop acabada la pista,hi ha un caminet fitat fins una tartera incòmode que Jo evito obrin un camí nou per la dreta.De res.De tota la paret,el que crida més l`atenció,es un sostraco que hi ha a la meitat que impresiona:Tota la paret desploma menys l`últim llarg. LA VIA: ataco el primer llarg "per on puc",ja que la roca es dolenta a matar.Quan puc,surto amb lliure fins una bona repisa on muntaré el camp base,ja que dormir al bon vivac que hi ha a peu de via hem fa por per els "bitxos" que hi corren per allí:escorpins,serps i d`altres anònims sense escrúpuls... De sobte,apareix una persona:en Kim Gil,que s`ha llevat a les 4 de la matinada per venir a la paret per que... està...
