Via scavenger
DISSABTE, 13 DE JULIOLSegueix la temporada de Festes Majors, si l’altre dia era la d’Olesa aquesta setmana toca fer-la a Esparreguera i com podem suposar la família imposa les seves condicions – podeu sortir al matí sempre que a les 3 estigueu a casa – I nosaltres, obedients, ja ens veus cercant alguna via que reuneixi una sèrie de condicions quasi impossibles: bonica, ràpida, propera i que no toqui el sol.De totes les propostes que tenim sembla que guanyi la via Scavenger, no té tots els condicionants, però bé val la pena sacrificar-ne algun per gaudir d’una bona escalada.Volem esmorzar ràpid per guanyar temps però al pujar al Bruc veiem que el bar de l’Anna no obre fins les 9 del matí, els mesos de juliol i agost, per tant decidim pujar al parador i guanyar temps.Són les 9, 45 i ja estem fent l’aproximació, a les 10, 30 el Josep ja té els seus dits enganxats a la pedra i tibant de valent. Sabem que la primera tirada és forta, personalment diria que força forta i obligada, tot i descansant en alguna xapa hem trobat passos entre assegurances molt forts, per la nostra percepció té una dificultat de 6a+ i Ao (poso 6a+, perquè crec que no faig 6b i he anat força al límit tot i els punts de repòs). Nosaltres hem empalmat les dues primeres tirades.En aquesta primera tirada molts forats estan plens de terra i ens estranya una mica, desprès hem caigut en la compta que segurament som els primers en fer-la passades les restriccions d’enguany (fa tretze dies que es pot tornar a escalar a la zona, desprès de 6 mesos).La segona em toca a mi i també volem empalmar-la amb la tercera, en aquesta tirada he passat força por, sobre meu hi ha un bosc que sembla que s’ha desfet i tota la paret es plena de fanguet i fulles seques, els forats estan plens de fang i no em sento segur progressant, de fet, al passatge difícil (segons la ressenya cinquè superior) intento fer-lo per diferents llocs i se’m resisteix, fins que amb un cop de geni surto recte amunt i el puc superar . La resta de tirada més fàcil tan sols cal anar netejant les preses i aprofitar-les per posar primer les mans i desprès els peus i anar progressant. La tercera és un rostoll de terra plena de xaragalls fets per l’aigua , per sort és en diagonal a la dreta i s’allunya de la vertical de la reunió on hi ha el company, sinó aquest tindria una pluja de pedres assegurada.La tercera és molt franca, i amb el grau que més ens agrada, 30 metres força verticals, ben assegurats, bona roca i amb una dificultat de 6a (el company i jo hem coincidit en comentar que té una dificultat molt semblant a l’anterior i si aquella és cinquè superior, aquesta i la propera també) o dit al contrari si aquestes dues tirades darreres són de 6a, la segona també ho és, per tant hem decidit posar-hi a la ressenya la mateixa dificultat a les tres tirades.La quarta tirada té les mateixes característiques que la tercera, molt bona pedra, ben assegurada i força vertical , en definitiva per gaudir-la al màxim.Baixem per la via Dersu Uzala amb quatre ràpels i a les 14 hores ja estem al bar davant d’unes bones cerveses. Hem aconseguit complir l’horari previst i hem fet una molt bona via. Tot i que els nostres càlculs d’escalar a l’ombra han fallat estrepitosament J. ESTRUCH
