Vallter - Canigó - Vallter
Dissabte, 20 de juliol 2013Vallter (Ripollès)+-25 kms. - 8h.Feia molt de temps que esperava l'oportunitat de poder tornar a trepitjar el Canigó, l'última i única vegada, ens hauríem de remuntar mooolts anys enrere, en aquelles sortides organitzades pel CEP, quan jo encara era un marrec. Per tant, era un "debe" que estava a punt d'esmenar, immillorablement acompanyat, una sortida fugaç del trio de la bona vida que s'iniciava la mitjanit de divendres a dissabte després d'haver sopat al Mas de les Gasoveres on també hi farem nit quan tornem, sota l'aixoplug de la Marta i el Toni que ens fan sentir com a casa.Una vegada deixat el cotxe a Vallter, en un moment som dalt la Portella de Mantet, després de retrassar-nos un xic en la sortida programada inicialment per a les dotze de la nit i que fet i fotut, arranquem a tres quarts d'una. En l'indicador, ja sorgeixen els primers dubtes, nem bé, jo no m'he mirat gaire el trajecte, confio amb el Ramon encara que sempre fa la conya de que no sap el camí, però aquesta vegada semblava que la cosa anava de serio. Havíem d'anar cap a la dreta, descartem cap a Mantet, així, que després d'una bona estona tirem enllà, direcció nordest, hem d'anar per aquella carena diuen, semblant tenir-ho clar.Anem seguint unes marques grogues i unes fites, sembla que anem bé, per sobre la carena i sense dificultat. Salvem algun tram per dins de bosc on sembla que perdem les marques, però les tornem a recuperar tot fent una batuda, en som tres i ens despleguem fins a trobar-les. Però les marrades es van succeïnt, tenim tendència a tirar avall i sembla que per primera vegada comencem a dubtar del trajecte, encara que al fons s'hi veuen unes llums.Tornem a perdre'ns per dins d'uns boscos, tornem enrere, no trobem la sortida, ara ja anem sense rumb, reunió, parlem de vivac, estem fatal, jajaja... fins que al final tornem a trobar unes fites, això sí, algunes, amb mooolta imaginació. Ara el senderol sembla prou fresat, això sí de cara avall i sembla directe al poble, per tant definitivament no anem bé, però al poble podrem resituar-nos i estudiar el tema. La baixada es va complicant tot creuant un riu amb força aigua que ens fa estar a l'aguait, però continuem seguint les fites fins a tornar a perdre-les, és com un joc, però a aquelles alçades, de nit, etcetcetc... és un joc que no convida massa a participar-hi.Tornem a donar tombs talment estiguéssim sotmesos a una sínia, amb el poble que ens va quedant a mà dreta, tan aprop i tan lluny alhora. Tornem a trobar unes marques grogues novament per un tram prou fresat, ja deixem el poble per sobre nostre i sembla fàcilment accessible, però novament, les marques es perden enmig de la foscor. Talment sembla que ara ens allunyem de les cases deixant-les a la nostra esquena, però sembla que haguem d'anar a cercar el collet que hi ha damunt nostre, encara que anem a les palpentes, sense saber on anem.Afortunadament ja comença a clarejar i en una nova reunió, decidim girar cua després de no trobar cap indici de camí. Amb les primeres clarors, les coses es veuen diferent, i en un moment, ja veiem en unes tanques que ens havia indicat la Marta, un reguitzell de marques, que si de grogues, que si del GR11, etcetcetc... i en un moment ens presentem al poble de Mantet, o Mentet, suposo que depenén de l'idioma, un poblet, quatre cases, del Conflent.Tenim una trobada amb una noia tot investigant una mica les quatre cases i sense veure ni una ànima pels carrers, són quarts de set del matí. No l'acabem d'entendre i la Marta i el Ramon, fan un mos mentre jo trec el cap en una mena de refugi tot buscant un lloc per a poder deixar-hi una mostra. Trec el cap en una mena d'habitació amb una motxilla a terra als peus d'un llit de matrimoni només amb el matalàs. Al costat, una habitació més gran amb quatre lliteres netes i polides, lavabo, dutxa, talment un petit refugi, el refugi de Lagirada, potser aquella noia ens l'indicava per a poder-lo fer servir. Proposo fer-hi un parell d'horetes com aquell qui no vol la cosa, però la...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
