Via Raiers, 300m V+ (Pic de Peguera, Pallars Sobirà)
**Escalem, ara ja fa uns dies, aquesta molt bonica clàssica entaforada en un racó dels Pirineus que queda una mica a prop i lluny alhora, de tot arreu. Al cim del Peguera (2.983m), l'amo del lloc, vèrtex que dóna entrada a les grans muntanyes d'aquesta banda. Ull, que a la canal central llavors (finals de juliol) encara li quedava neu! Excepte els dos primers llargs de tràmit que es poden fer en ensamble (o a peu per la canal central), la resta no tenen pèrdua amb vàries tirades realment sorprenents. Roca molt bona, escalda bàsicament d'autoprotecció al gust (un únic espit de progressió) i una línia que sense ser perdedora també demana atenció en algun punt però hi ha referències molt clares que ajuden a seguir-la (el fil de l'esperó, el gran sostre de la part de dalt, etc..). Foto esquerra, inici de l'escaldaN'actualitzo la topo de'n Jover amb el material que vam trobar i alguna anotació que pot ser útil. Nosaltres no vam trobar el buril a peu de via i ens va fer perdre temps buscar-lo per estar-ne segurs... no res, amunt i ja ho trobarem. La primera R tampoc la vam passar, segurament ho vam escalar més per la dreta seguint la roca des de baix i evitant l'herba.Comptar que a ple estiu tindrem sol a partir de mig matí (orientació O). Els llargs són llargs i en general l'escalada prou ràpida. El llarg de xemeneia (gran sostre) és el més obligat i entretingut.L'accés nosaltres el vam fer per la preciosa vall de Monastero, en el dia, deixant el vehicle a l'aparcament de dalt d'Espot. Vam estar tres hores fins al peu de via. El peu de via és molt fàcil de trobar: cal seguir el camí fitat com si volguéssim fer el coll occidental de Peguera (el que porta al refugi de la Colomina) i quan estiguem a la vertical de la gran canal (blocs encastats característics, la línia de la via llavors ja s'initueix bé), pujar-hi de front fins a trobar les plaques tombades de granit clar on comença la via a l'esquerra de la canal.El descens nosaltres per fer la sortida circular el vam fer per la vall del refugi del Josep Maria Blanch. Preciosa també, però una opció més llarga que tornar per la vall de Monstero. Va ser un dia llarg! La visita al Pallars continua una nova arrencada de les setmanes a bosc del Projecte Boscos de Muntanya... cada cop tenim més èxit i les llistes d'espera s'allarguen! ... aquest dia ens acompanya a l'escalada en Martin, el director del projecte a Suïssa, guia de muntanya, i un bon amfitrió al lloc!.. gent i valls, de persones implicades amb un territori que batega més fort del que sembla de lluny!GranactivitatmoltbenfetaidesfetambenJosepienMartin, .. gran jornada del bonic alpinisme pirinenc,.. gran blau que tot ho deixa seré, també l'ànima!
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
