Havana club
DIUMENGE, 15 DE SETEMBRESembla que tornem a la normalitat, el meu company Josep, té la virtut d’anar forçant la màquina cada vegada més i més, (li agraden els reptes) i les escalades que escull són cada vegada un xic més difícils. Aquesta setmana ens cal fer una matinal el diumenge i jo durant la setmana he anat recopilant ressenyes de vies per anar a fer i tornar aviat a casa. Hem decidit quedar-nos a Montserrat.Mentre esmorzem a Ca l’Anna decidim anar a fer la via Havana Club, jo vaig fer-la fa temps les tres primeres tirades amb el Francesc Garcia, però no fins dalt. Avui volem sortir per dalt. Amb el tema de les limitacions de circulació del camí entre la Vinya Nova i Collbató preferim deixar el cotxe al aparcament Nubiola ,(no sigui que quan tornem trobi una recepta al parabrises) i marxem tot xino - xano fins el camí del Clot de la Mónica. L’ aproximació ens costa 45 minuts i a les 10, 45 hores, ja estem preparats per començar l’escalada. Comença el Josep com és costum, la primera tirada té un parell de moviments difícils que el Josep supera amb tranquil·litat, després fàcil fins la reunió encara que amb roca un xic dubtosa.La segona em toca a mi, feta en lliure té una graduació de 6c+ (ni boig !!!), els primers metres , (fins el segon parabolt) pujo bé, hi ha unes bústies d’escàndol que permeten tibar de valent, però més amunt la cosa es complica i vaig intercalant trams en lliure amb passos d’ Ao, no puc fer-hi més, no tinc braços suficients per mantenir la continuïtat de la tirada. El Josep puja darrera i coincidim amb les nostres apreciacions, llàstima de no tenir la força suficient per fer la tirada neta, és boníssima!!.La tercera comença amb una petita fissura a l’esquerra de la reunió, està assegurada amb un clau, just superada la fissura hi ha un parabolt, però sortir de la fissura ens costa molt, la ressenya diu que és V però crec que una lletra més no li faria gaire mal. El tram següent és quasi caminant, però amb més terra que no pas roca, després cal baixar per una canal i la reunió la fem just on comença la següent tirada encara que no hi ha res posat.La tirada següent és molt estètica, amb una dificultat força assequible, hi ha ressenyes que diuen 6a i d’altres V+, no sé que dir, les dues graduacions em semblen bé, no sé filar tant prim, però possiblement hi ha un pas de 6a.La cinquena, és un bosc, cal fer dos moviments sobre roca trencada i després caminar en total 60 metres fins un arbre, la ressenya senyala com a reunió l’arbre següent, uns 10 metres més amunt, però les cordes pesen una barbaritat i preferim repartir la tirada.La sisena, té 20 metres amb una dificultat de quart grau, ja fins l’aresta del cim.Una vegada a dalt , decidim anar a cercar els ràpels de la nostra dreta (Josep Nieto, Vilbambar, Funció Clorofíl·lica) situats un 80 metres sota nostre seguint l’aresta i amb tres ràpel a terra.Ara tan sols queda , la cervesa i anar a dinar a casa, però abans cal desfer el camí d’aproximació fins el pàrquing. Per cert al camí hi ha un munt de cotxes aparcats i cap d’ells té la recepta??. Caldrà esbrinar amb certesa si es pot o no aparcar al camí i que hi ha de cert amb el tema de les denuncies.J. ESTRUCH
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
+(Medium).jpg&w=320&h=180&zc=1)
