Cop de sort, 180m 6aAe (Canalda)
**Escalem aquesta bona proposta - amb el permís de les clàssiques i "més" repetides de la paret - que conté tots els ingredients de l'escalada al lloc, alguns ben pujats de to. I sense masses repeticions i és que a Canalda sempre hi ha molta feina per fer.Poc equipada i obligada en el 6a, però en general sempre protegible encara que a voltes un pèl lluny. Intuïció per trams a pèl on cal decidir per on anar seguint el més lògic (però sabent que la dreta està ocupada). Roca bona o molt bona en conjunt. Com comenta l'oberturisa "com la Directa Estel però amb menys assegurances" i que per mi ho descriu molt bé. Així que no és una via especialment ràpida tot i que tampoc molt laboriosa, ni expo del tot (ull amb l'entrada això si). Graus sovint ajustats, sobretot els "quintus", a l'estil antic o potser perquè estan més a pel i això sempre fa pujar el grau, com a mínim al cap!La vegetació del primer i darrer llarg els desmereix una mica però la part central és molt bonica i en realitat passeja per un esperó que a trams sobresurt més que el de la seva via veïna, donant un caràcter aeri als passatges espectacular. Una bona mostra del tarannà decidit i valent d'aquest prolífic escalador del lloc.De material, un mínim d'arranajaments a la via que ha fet el propi oberturista ja fa que no calgui clavar. L'escalada del boix al darrera llarg l'ha solventat amb dos espits (no marcats a la topo). Passem amb els tascons i joc de camalots fins al 3 (aquest darrer el posem molt puntualment, però s'agraeix!). Una recomanació, hi ha un pont de roca petit petit a la sortida de l'Ae del quart llarg. Si algú puja un ceblar finet i el deixa muntat, s'agrairà molt! és el pas clau de la via, ja que és el pas més obligat sortint d'estreps.A tenir en compte que gran part del compromís d'aquesta escalada es dilueix amb la proximitat i facilitat de saltar a la Directa Estel, ara reequipada i rapelable.La jornada s'arrodoneix amb la trobada d'escaladors de Canalda, .. mai sobre freqüentades, i no se què ho fa!? fins la propera doncs!En Toño i en Pep Vila a la Directa Estel Moltbonaescaladautènticanaldera, moltbenfetaidesfetambelgranmestredelarocacanalderaRicard, i un sol que ens cau a plom fins que la lluna ve al nostre rescat. Ja passa, quan el fosc deixa de fer por.
