Selma, un poble templer
Anar d’excursió a pobles abandonats sempre té el seu punt d’emoció i, algunes vegades, un altre d’incomprensió. I això darrer ho dic perquè, quan ho faig, de boca dels meus companys he arribat a escoltar aquest comentari: “Ves tu, el Jordi avui ha anat a veure munts de pedres caigudes!”. Potser sí que tenen una mica de raó, però si aquests munts de pedres els vesteixo d’història i de llegenda, fins i tot d’un toc de romanticisme, segurament els faria canviar d’opinió.Aquest és el cas de Selma, un vell poble deshabitat i enrunat de fa molts anys, a la comarca de l’Alt camp, que fou la seu d’una comanda rural del Temple que controlà el territori del castell de Selma, una ampla zona muntanyosa del nord-est del Camp de Tarragona. Aquesta comanda va ser eminentment agrícola, amb control sobre un bon nombre de masos disseminats per l’ample terme del castell. Originàriament els masos, situats en llocs estratègics de fàcil defensa havien estat torres aloeres, és a dir, petites unitats familiars autònomes, però poc a poc esdevingueren masos censalistes del Temple.Des del Coll de Santa Agnès o de l’Arboçar arrenca un dels camins que porten a Selma i des d’allí encamino les meves passes cap al poble abandonat. Ben aviat arribo a Cal Martí de Santa Agnès, un mas avui encara habitat i modernitzat, que fou establert en l’època de consolidació del senyoriu templer. Vist del davant pensaríeu que és un mas com un dels molts que podem veure a la vora del camí, però si pica la curiositat, cal que passem a tocar la seva part posterior i apreciarem realment com era en temps reculats. I és des d’aquest indret d’on segueixo el camí que em porta dreturer fins a l’esglesiola de Santa Agnès, una capella sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Selma que fou bastida isolada a poca distància del mas i que presenta un bon estat de conservació després de ser restaurada.“Santa Agnès constitueix un bon testimoni de les capelles que devien acompanyar els masos censalistes dels templers de Selma. La seva funció era per als serveis espirituals de la gent del mas. És un edifici petit d’una sola nau de planta rectangular i capçalera plana, orientada canònicament a sol ixent, sense cap obertura.Els murs són obrats de mamposteria amb les cantonades de carreus i a la façana de migdia es conserven dues finestres d’espitllera. L’actual teulada està sostinguda per una gran jàcena que aguanta l’embigat a dues aigües i coberta per rajoles decorades i teula àrab. Destaca la portalada que ocupa la major part del frontispici de ponent; un arc de mig punt amb un ample adovellat coronat per un elegant guardapols motllurat amb impostes decorades amb un petits daus refondits.La dovella clau ostenta la creu patent inscrita en un cercle com a testimoni del senyoriu templer i gual a la que també es conserva en una pedra de la paret de tramuntana. La seva pica baptismal d’immersió es troba guardada a l’església de les Pobles.”Torno al camí principal i segueixo endavant per travessar el curs del barranc del Mas de Prat, que en aquesta banda es forma per l’aiguabarreig de diversos torrents de fondos i comes que baixen del Puig de les Marietes, i que s’endinsa per la Vall de Santa Agnès. Aviat deixo enrera els edificis de Cal Saperó i començo a guanyar alçada seguint un corriol que em porta, dreturerament, cap al Coll de la Portella. En arribar a la collada, al davant meu s’obre un extens comellar amb una gran extensió de terres dedicades a la sembradura, un solitari indret presidit per la Portella, una gran masia amb diversos cossos d’edifici bastida al bell mig de la collada.El camí m’hi vol portar, però abans decideixo fer una mica de marrada per tal d’apropar-me a la masada de la Masó de Selma seguint un bocí de camí que baixa decidit per l’obaga del Puig del Colomer. El bosc de pins, amb alguns roures i alzines, ocupa els vessants de la muntanya, mentre que la bardissa mig amaga la llera del barrancó que baixa a...
