Via Catalana (versió Sud) a PenyaGolosa
Nom contundent per una via absolutament magnífica, un jeroglífic que hem desentrallat a PenyaGolosa.Alguns ho trobaran encertat, altres no ho entendran.En tot cas batejar una via queda reservat als aperturistes... i com que som del Camp (camp de Tarragona), i estem tips de moltes coses, avui parlaré ben alt. Fins els collons de que ser la única província de l'estat amb 3 nuclears activesFins els collons de menjar petroquímica, química, i ara (a mitges amb els nostres amics de Castelló) el gas de Castor enterrat al subsol que ens fa tremolar la terra. Fins els collons de ser la única província d'Espanya i de Catalunya que no té una puta autovia que ens connecti amb cap altra província, i no parlem d'un solar deshabitat: A Tarragona vivim més de 800.000 persones. Feu números. Fins els collons que exprimeixin l'Ebre (la quinta província, fins i tot oblidada per nantros, els de "més amunt") sense mesura i sense tenir en consideració la gent que hi viuFins els collons que ens travessin amb mil línies elèctriques d'alta tensió depredant el territori, com si les terres del sud valguessin menys que les del nordFins els collons de tenir més molins que ningú a Catalunya, sovint trencant paissatges perquè al cim de les carenes produeix un xic més que en altres zones on l'impacte visual seria menor, o perquè allí el cost del terreny és econòmicFins els collons de ser la província oblidada. Oblidada també per Catalunya. Corregeixo, els de "dalt" (les èlits de barcelona) i els del "centre" (el govern central) se'n recorden per enviar-nos la merda, els abocadors i de poc ens entafonen el cementiri nuclear I no, no em malinterpeteu. Potser ens cal tenir molins, nuclear i petroquímica... però ben repartits, o al menys igual de ben repartits que les autovies que té tot-hom, els mateixos serveis i el mateix respecte pel paissatge. Nuclear??? sí, sempre que en posin una al costat de Bcn i una al costat de Madrid Resumint, fins els collons que ens fotin el pèl des de fora, però també que Tarragona sigui el cul de Catalunya. Fins els collons que decideixin per nosaltresVolem decidir, també al SudVia Catalana, versió Sud, versió TarragonaEmpezamos en un lejano 2008. Manu y yo acabábamos de completar la Aromas de Taghia y cincuenta metros a la derecha intuimos posibilidades en una zona donde el murallón todavía conservaba continuida. Conseguimos abrir dos tiradas y nos detuvimos ante una placa de apariencia inexpugnable.primer seguro en el tercer largoLuichy, un par de años más tarde mientras preparaba su Guía de Escaladas de Castellón, se descolgó de la cima con una cuerda de 100 mts y le dio un tiento a la línea que seguía. Me llamó anunciando que las dificultades se moverían entre el 7b y el 7c. Como el hombre tiene criterio mi emoción se desvaneció: Ese grado se me escapa, y por tanto no lo disfruto ni abriendo ni repitiendo.Este otoño aprovechando uno de esos fines de semana en que la meteo pintaba húmeda por el Norte, convencí a Vicenç (víctima predilecta, voluntario que se ofrece al sacrificio de las aperturas con la alegría de los inocentes) para proseguir y concluir la ruta. Acabaríamos en septiembre, un mes a la postre reivindicativo. Arreglada -y apurada tras innumerable pegues- los dos primeros días de noviembreEl sábado, mientras repetía el primer largo, pensaba en la increíble calidad de las escaladas en Peña Golosa. Algo que nuestros amigos caracoles Óscar, Samu y Toño y los colegas Olivetti, Portentillu, Mestre Llop y Esterilla también corroborarían repitiendo en dos días varias de las vías más representativas: Green Day, Al Vent, La Murciana, Aromas, y nuestra última creación.Ha salido BRUTAL.Primer largo. Empieza algo expuesto hasta el primer clavo. Añadí un parabolt donde antes protegimos con dos clavos una zona de bloques de frágil apariencia. Ahora esas rocas servirán para traccionar, no para aguantar sartus. La dificultad decrece conforme ascendemosSegundo largo....
